El seny i la rauxa

Junts retreu a ERC que no faci front comú al Congrés per posar a les cor­des l’ara més debi­li­tat que mai govern de Pedro Sánchez. I ERC retreu a Junts que no l’hagi acom­pa­nyat a una taula de nego­ci­ació on units tin­drien molta més força. I no sor­tim del bucle perquè, més que uni­tat, el que exi­gei­xen uns i altres és adhesió als postu­lats pro­pis. No es tro­ba­ran men­tre els uns no enten­guin que un govern no pot tan­car la porta al diàleg perquè no hi ha cap alter­na­tiva real, i els altres no com­pren­guin que si no fan un cop de puny sobre la taula i es pre­pa­ren per anar més enllà l’Estat no cedirà mai res. El seny i la rauxa, indes­tri­a­bles, for­men l’ADN català, però en política cadascú fa sa guerra, sovint con­tra l’altre, en lloc de com­ple­men­tar-se. Així anem