Frenar la inflació i la seva caiguda lliure
El govern de l’Estat ha aprovat un nou decret llei amb mesures temporals per frenar la inflació i el preu de l’energia, desbocats per la guerra d’Ucraïna. Inclou mesures ja vigents i d’altres de noves com ara la rebaixa addicional de l’IVA a la factura de la llum, la pujada de les pensions no retributives i dues novetats destacades, un xec de 200 euros per a famílies vulnerables amb escassos ingressos anuals i una rebaixa en els abonaments del transport públic, que no els bitllets ocasionals. Més de nou mil milions que mobilitza l’Estat, la majoria, més de cinc mil, despesa i la resta, computaran com una reducció d’ingressos. Tot plegat per contenir una inflació en uns 3,5 punts, per evitar que l’augment de preus arribi als dos dígits. El decret anticrisi haurà de ser aprovat al Congrés dels Diputats i algunes mesures es podrien implantar al juliol, però la majoria, a partir de l’1 de setembre. Els anteriors intents del govern de Pedro Sánchez per aturar l’escalada de preus dels carburants han estat inútils. Els 20 cèntims per litre als carburants o l’excepció ibèrica en el preu del gas per abaratir la llum han tingut escassa incidència en un augment de preu que no s’atura. Entre d’altres, perquè la guerra ha canviat els proveïdors i la demanda energètica. Les mesures socials s’allargaran fins a final d’any, senyal inequívoc que no es preveu cap congelació de la inflació a la tardor, que s’albira complexa, econòmicament parlant.
El nou impost sobre el benefici de les energètiques no estarà a punt fins al 2023. Més enllà de les desavinences entre Podem i el PSOE sobre l’abast de l’impost, el govern s’ha donat més temps per bastir-lo legalment, tot i la necessitat recaptatòria. Si alguna cosa ha demostrat l’augment de preu de l’energia és que, per molt que canviï el càlcul, o es modifiqui la regulació, les grans corporacions han mantingut i augmentat guanys, mentre que els consumidors cada cop disposen de menys marge de despesa. Mesures contundents que es relacionen, també, amb la desfeta electoral socialista a Andalusia i el pitjor moment en valoració ciutadana i suport dels socis parlamentaris de l’executiu de Sánchez.