Reacció indigna

No hi ha cap argument que serveixi per justificar la indigna reacció de Pedro Sánchez a l’assalt mortal a la tanca de Melilla. No és només el fet de defugir la més mínima mostra de compassió per les desenes d’immigrants morts quan intentaven forçar l’entrada a l’enclavament; és, també, el fet d’aplaudir l’actuació de la gendarmeria marroquina sense admetre, ni tan sols, l’evidència que les coses s’haurien pogut fer més bé. És que no n’hi ha prou amb vendre el Sàhara Occidental a Rabat que el gobierno també hagi d’avalar sense fissures la sagnant repressió marroquina? Són diferents les bales de goma d’ara de les que van abatre immigrants a la platja del Tarajal, quan manava el PP? Miri com es miri, la reacció del líder del PSOE no es pot agafar per enlloc, encara que tingui cobertura europea. La UE posa el control de les seves fronteres externes en mans de països tercers com ara Turquia o el Marroc, pagant-los per retenir immigrants i refugiats i evitar que facin el salt cap a Europa. Ni els diners ni la força frenaran la pressió migratòria, que continuarà existint mentre hi hagi guerres i misèria. Ningú ha dit que resoldre la qüestió migratòria sigui fàcil, però el que és segur és que la violació massiva de drets humans no és cap opció.