Editorial

Espanya-Marroc, un acord signat amb sang

El pri­mer resul­tat real­ment tan­gi­ble del sor­pre­nent gir en les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals del govern espa­nyol quan va deci­dir negar el dret a l’auto­de­ter­mi­nació del Sàhara i lliu­rar-lo al Mar­roc, el tenim ja sobre la taula. La poli­cia del règim de Moham­med VI va mas­sa­crar a Meli­lla amb gas, pilo­tes de goma, por­res i pedres llançades amb fones un grup d’immi­grants que inten­ta­ven cre­uar la fron­tera. El resul­tat, entre 27 i 37 morts i cap inves­ti­gació a la vista. El pre­si­dent Pedro Sánchez, amb unes decla­ra­ci­ons que el per­se­gui­ran durant anys, va feli­ci­tar l’endemà mateix la poli­cia mar­ro­quina, que va actuar amb la con­nivència de la Guàrdia Civil, per la seva actu­ació, obli­dant-se de la xifra de morts i de les cru­en­tes imat­ges que cir­cu­la­ven ja del tracte a unes per­so­nes que no van tenir ni tan sols la pos­si­bi­li­tat de recla­mar el dret d’asil, reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment.

L’allau de crítiques no s’ha fet espe­rar. Pràcti­ca­ment tots els grups que van donar suport a Sánchez en la seva inves­ti­dura han dema­nat al pre­si­dent que rec­ti­fi­qui i que posi en marxa una inves­ti­gació com la que ja ha dema­nat, per exem­ple, el govern ale­many. El govern espa­nyol s’aferra a “la inte­gri­tat ter­ri­to­rial”, un cop més, per defen­sar que allò no era un grup de gent des­es­pe­rada per fugir de la misèria sinó un “assalt” en tota regla a Espa­nya a través de Meli­lla. Aquesta posició no fa res més que allar­gar la ver­go­nya de l’exe­cu­tiu mal­grat l’intent en les últi­mes hores de “lamen­tar” les morts, com si l’actu­ació del govern mar­roquí no formés part d’una estratègia con­junta de la qual també par­ti­cipa, en certa mesura, la Unió Euro­pea, que evita dema­nar una inves­ti­gació per la tragèdia. Tot ple­gat abans que demà comenci a Madrid la cimera de l’OTAN, on un dels punts en dis­cussió serà pre­ci­sa­ment el con­trol de la situ­ació a Àfrica. Si una aliança com aquesta, que ja ha anun­ciat l’aug­ment gene­ral de la des­pesa mili­tar en tots els països, s’ha de pre­o­cu­par pel con­trol de fron­te­res com la mar­ro­quina, no serà pre­ci­sa­ment per intro­duir-hi un fac­tor de cor­recció huma­ni­tari. El drama con­ti­nuarà o serà pit­jor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.