L’obscenitat de la cimera de l’OTAN
La 32a cimera de l’OTAN, que ha concentrat a Madrid els líders de les principals potències occidentals i ha parat la catifa vermella a Joe Biden, confirma la dita: qui paga mana. Els Estats Units aporten fins al setanta per cent del pressupost de l’Aliança Atlàntica i el segon país en contribucions és el Regne Unit, que hi aporta tan sols el sis per cent. Per això, després d’estrènyer les mans, el president nord americà s’ha afanyat a recordar al seu homòleg, Pedro Sánchez, no només la necessitat d’augmentar la presència de destructors a les bases, sinó que l’Estat espanyol posi al dia els seus deutes militars. Perquè, més enllà dels somriures i dels discursos, el que veritablement es discuteix en aquesta trobada retransmesa amb un desplegament exagerat de mitjans és el negoci al voltant de la compravenda d’armes. I, en aquest sentit, l’exhibició de vestits d’etiqueta, sessions de fotos i banquet oficial resulta fins i tot obscè, mentre a tantes parts del món les guerres continuen provocant morts i patiment.
La seguretat envers l’enemic exterior és la coartada amb què governs i participants embolcallen habitualment aquesta mena de taules de negociacions, on fa quaranta anys ens van sentenciar a formar-ne part amb la celebració d’un referèndum manipulat i imposat. Un exemple del que realment es negocia de sotamà el tenim amb el preu inconfessable que Turquia deu haver posat per aixecar el vet a l’admissió de Suècia i Finlàndia al club. Pretendre que ens empassem que simplement ha estat a canvi del compromís dels dos aspirants de col·laborar en la lluita contra el terrorisme és senzillament prendre’ns el pèl. Quant als objectius estratègics que la reunió d’alt nivell ha de marcar per als propers deu anys, resulta evident tant la feblesa de la Unió Europea, incapaç de trobar un rumb coherent en les decisions polítiques conjuntes, com la disparitat d’interessos en joc. Europa té por de Rússia, els EUA miren de reüll la Xina i Sánchez centra les preocupacions en la frontera africana, aquesta és l’olla de grills on els fabricants d’armes es freguen les mans.