Quina merda d’humanitat

Venen ganes d’engegar-ho tot a rodar si no fos perquè la informació, la crítica i la denúncia intervenen en la presa de consciència social. Però la sensació d’estar intentant parar el mar amb les mans és horrorosa quan desenes de ciutadans africans són tractats com parracs bruts i exterminats a la tanca de Melilla en un “assalt violent” a la tanca de la vergonya “ben resolt” a parer de l’estadista Pedro Trump Sánchez, que ja havia mercadejat amb el futur del poble sahrauí –contra el criteri de l’ONU– a canvi que sigui el Marroc qui es taqui les mans amb la sang dels que volen entrar a Europa. Ja que nega el referèndum al Sàhara, Sánchez podria tenir l’honestedat de posar fi a l’anomalia de l’espanyolitat de Ceuta i Melilla i retornar-les al Marroc. El pes de la vergonya per a la condició humana és insuportable quan a Texas apareixen mig centenar de mexicans morts a dalt d’un camió on s’amagaven per entrar als Estats Units i el governador de Texas –republicà, of course– en culpa Biden i les “polítiques letals de fronteres obertes”, com si obrint fronteres els hauria calgut perdre la vida a dalt d’un camió. Afegim els desesperants naufragis al Mediterrani i el grillat de Putin matant civils a cop de míssil mentre que el mosqueta morta Biden tindrà la parròquia contenta i Occident agafat per allò que no sona venent-li petroli i gas al preu que vulgui.

Tanta misèria humana fa que als petits oasis els costi lluir: la Federació Catalana de Futbol ja permet que homes i dones comparteixin un mateix equip en totes les competicions, sèniors inclosos. No es tracta que tots els equips siguin heterogenis a partir d’ara ni de valorar l’impacte futbolístic de la mesura. La iniciativa va d’obrir camí a dones que volen jugar a futbol en equips fins ara d’homes, de fer natural el que per a mig planeta és pecaminós i escandalós: que tots som persones diferents però amb drets iguals.