Opinió

De gran hotel a millor museu

En Josep Maria, la Pilar i l’Anna van començar guardant joguets a tots els racons de casa seva

Podria arri­bar ha estar mig d’acord amb l’humo­rista Jair Domínguez, col·labo­ra­dor de l’infor­ma­tiu satíric de TV3 Està pas­sant, diri­git pel peri­o­dista figue­renc Toni Soler, que la ciu­tat de Figue­res no està pas­sant per l’etapa més glo­ri­osa de la seva història, si la seva afir­mació anés més enllà d’una piu­lada ofen­siva i aportés dades i argu­ments. De la mateixa manera que, si encara vivíssim en el segle pas­sat, esta­ria molt d’acord amb el que escri­via Josep Pla sobre la capi­tal empor­da­nesa: “De vega­des penso en la ciu­tat de Figue­res. És un lloc on m’agra­da­ria viure –o almenys on em sem­bla que viu­ria fàcil­ment.” A la ciu­tat que l’humo­rista inju­ria, i l’escrip­tor exalta, enguany s’hi cele­bren dos ani­ver­sa­ris trans­cen­dents per a la vida cul­tu­ral de l’Alt Empordà. En fa cent que es va estre­nar la bibli­o­teca pública (avui bibli­o­teca Fages de Cli­ment), fruit del pro­grama de la Man­co­mu­ni­tat de Prat de la Riba. En aque­lla època també es va inau­gu­rar el gran hotel París, que va ser durant molt anys el més luxós de la comarca, i que el 1982 es va con­ver­tir el Museu del Joguet. Just el 18 de juny ha fet 40 anys que es va inau­gu­rar el Museu del Joguet de Cata­lu­nya als locals de l’antic hotel. Per cele­bra-ho, els fun­da­dors i amics del museu han edi­tat un pro­grama per recor­dar l’ani­ver­sari, i ho han fet en el for­mat dels menús que es feien al res­tau­rant del l’antic hotel París. Els fun­da­dors del museu, la família Joan-Casa­de­mont, són de cele­brar les coses com cal, però no de grans pom­pes, com s’ha demos­trat amb les més de dues-cen­tes expo­si­ci­ons que han fet al llarg d’aques­tes qua­tre dècades. Una família, en Josep Maria, la Pilar i l’Anna, que va començar guar­dant joguets a tots els racons de casa seva, i sense ado­nar-se’n, quan ja no tenien més lloc, van con­ver­tir aque­lla col·lecció fami­liar en un fons museístic. El millor museu de l’Empordà, que és com el defi­nia Joan Brossa, és la síntesi d’una afició, una il·lusió i la màgia que ha reco­llit un munt de som­nis d’infants en un espai amb 8.000 peces expo­sa­des i 25.000 joguets de dife­rents gene­ra­ci­ons cata­lo­gats i guar­dats. Com diu Josep Maria Joan, tot ple­gat s’ha fet en un anar i venir pels mons entra­nya­bles de milers de per­so­nes que han dei­xat la seva empremta en objec­tes ben diver­sos. Emprem­tes com la de García Lorca, en l’osset Mar­quina d’Anna Maria i Sal­va­dor Dalí, o en el cavall de cartró d’Ernest Lluch.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.