L’assimilació traumàtica de Hong Kong
La Xina de Xi Jinping ha transformat de facto la celebració del 25è aniversari de la incorporació de Hong Kong a la sobirania xinesa en un missatge de poder i d’autoritat de Pequín per sobre de qualsevol pretensió social i política de defensar l’autonomia i la singularitat de l’antiga colònia britànica. Les manifestacions massives del 2019 en defensa de l’ autonomia i del sistema democràtic de l’illa eren legítimes i normals, ja que reclamaven el compliment de la declaració conjunta de Xina i el Regne Unit, del 1997, articulant el que Deng Xiao Ping –el llavors lider xinès– va definir amb el lema “Un país, dos sistemes”. Aquell pacte semblava garantir un règim d’autonomia, drets i llibertats per a Hong Kong durant un període de 50 anys, això sí, sota la jurisdicció única de la Xina comunista, però Jinping no ha dubtat a agafar el mateix camí que tots els dictadors, no ha respectat els termes de l’acord, ha marcat territori com correspon als “afers interns” i ha imposat per la força els seus termes i la seva llei.
No queda clar si aquest també era el propòsit de Deng, però és evident que sí que és el pla de Xi, que l’ha estat executant minuciosament i inexorablement els tres últims anys, detenint desenes de legisladors i activistes prodemocràcia, tancant mitjans de comunicació, reprimint manifestacions de protesta, amenaçant amb condemnes de cadena perpètua tot comportament que pugui considerar separatista, terrorista, subversiu o conspirador i també reescrivint els llibres de text per a les escoles, tot amb l’objectiu final de liquidar la dissidència política i assimilar completament l’excolònia. El missatge en clau interna és claríssim i el govern xinès no té cap problema a investir-lo de tota legitimitat a l’exterior, ja sigui venent la seva interpretació del pacte i les lleis, ja sigui recordant la seva sobirania sobre Hong Kong, ja sigui utilitzant el seu poder i influència econòmica, cada cop més gran en termes globals, per evitar qualsevol tipus de reacció més enllà de la retòrica diplomàtica del Regne Unit o de la comunitat internacional. Un cop més una mala notícia per a la llibertat i potser un pèssim precedent per a Taiwan.