Calonge, risc i llibres

Una noia de Madrid, la Belén, puja a un cotxe carregada amb quatre maletes. Condueix tota la nit fins a arribar a Calonge, un poble del Baix Empordà, on s’instal·larà a treballar i a viure. Descarrega el cotxe i camina de nit per un poble que li és desconegut encara. Un carrer ample, botigues, el bar on es reuneixen els avis, més enllà casa seva. Demà, o aviat, visitarà el nou local que li han destinat perquè hi pugui muntar la seva nova llibreria. I així ho fa. Treballarà intensament –setmanes, mesos, obres al nou local, comandes– fins que arribarà un dia en què podrà obrir les portes de la seva llibreria. I juntament amb la seva n’hi haurà unes quantes més. En total set. Set llibreries en un poble petit. O dit d’una altra manera: Calonge: poble de llibreries.

Aquesta escena, més o menys fabulada, és la que em va explicar la Belén, una de les llibreteres de Calonge, quan la vaig anar a visitar per una presentació d’un llibre. Ella vivia a Madrid quan es va plantejar tirar endavant el projecte de portar una llibreria. Anteriorment, l’Ajuntament de Calonge havia obert una convocatòria per convertir-se en “poble de llibreries”. Això volia dir destinar set locals buits a obrir-hi llibreries especialitzades i convertir el comerç de llibres en un atractiu turístic i comercial pel poble. S’oferia als futurs emprenedors incentius fiscals i ajudes per tirar endavant les llibreries i alhora fomentar el turisme cultural. La convocatòria va rebre moltíssims participants amb propostes diverses i molt variades. Però finalment només en van triar set. Calonge Còmics, Rals Llibres, Llibooks, Libelista Calonge, La Viatgeria, Cocollona i la Llibreria Orient. Amb aquestes set llibreries s’inaugurava el primer booktown de tot Catalunya.

Des que es va inaugurar Calonge: poble de llibreries, ara fa més d’un any, els llibreters han pogut constatar que aquella proposta incial, incerta, ha acabat sent tot un èxit. Si abans Calonge era un poble que a l’estiu s’omplia de turistes però que a l’hivern quedava pràcticament buit, ara la realitat és tota una altra. Tant l’Ajuntament com els llibreters poden constatar que la resposta per part de la gent ha estat molt bona. El Sant Jordi passat, sense anar més lluny, hi va haver cues de gent que travessaven mig poble per poder entrar a comprar a les llibreries. I el mateix va passar per Nadal. O els caps de setmana. “Estem al·lucinades de tenir tanta gent”, em va comentar fa uns mesos la Belén, a la seva llibreria. “La proposta ha superat totes les nostres expectatives.”

I és que a Calonge, no tan sols es venen llibres. També es fan presentacions amb autors, xerrades, rutes, clubs de lectura i activitats per a infants; tot el que envolta el món dels llibres. Cada vegada més gent s’acosta al poble per treure-hi el nas i deixar-se aconsellar per llibreters que en saben molt i els poden recomanar bons llibres. Tan sols cal anar-hi amb temps, passejar per les botigues, preguntar i deixar-se aconsellar… i sobretot comprar bons llibres.

Aquest experiment no és nou i ja s’havia fet abans a països com el Regne Unit, França i Noruega. Però tothom dubtava de com s’implantaria a Catalunya i quina acabaria sent la resposta del públic. La Belén encara ara no es creu que visqui a Catalunya i que s’hagi atrevit com ho va fer a canviar de vida. Quan va arribar aquí no coneixia ningú, no parlava el català i no tenia en qui recolzar-se. Ara té bons amics, grans companys de feina i fins i tot li han aparegut dues àvies com per art de màgia!

Un dissabte al matí d’un dia qualsevol al poble Calonge. Les llibreries obren les portes. La Belén col·loca uns quants llibres a l’aparador i rep el primer client del dia amb un somriure. Encara ara recorda el dia que temps enrere algú li va parlar per primer cop d’aquesta proposta. Viure a Catalunya i portar una llibreria. Per què no? I si…? La vida és dels valents, potser es va dir, tot valorant la proposta. I aleshores va aparèixer el somni. Viure fent el que més li agradava i li agrada del món: viure envoltada de llibres.