Miquel Pairolí en el record
El 6 de juliol de 2011 ens deixava l’escriptor i periodista Miquel Pairolí. En Miquel s’havia preparat per afrontar el seu destí a la massa prematura edat de 55 anys, però nosaltres, els amics i els lectors, no ho estàvem per deixar de seguir-lo cada dia al diari, ja que els seus articles eren un far enmig de molta frivolitat. Va preveure fins al darrer detall el seu comiat (des del recordatori fins a la tria del nínxol) amb una serenor admirable. En el recordatori una cita d’Espriu: “I quan arribis a la porta de la teva nit, / en acabar el camí que no té retorn, / sàpigues dir tan sols: “Gràcies per haver viscut”, i al dors hi va escriure el seu epitafi: “No ha estat un somni, no”, que tancava amb una cita d’Horaci: “carpe diem, amics, companys, beveu el vi, gaudiu la mel. Que la vida és breu i passa, i tot és ara i res.” Pairolí tenia un bon gruix d’obra publicada, però per qui en vulgui fer un tast Editorial Gavarres ha recopilat els seus tres dietaris –Paisatge en flames, L’enigma i Octubre–, en un sol volum amb un pròleg de Vicenç Pagès Jordà. L’editorial d’Àngel Madrià, la persona que més ha fet per mantenir viu el llegat de l’escriptor de Quart, també ha reeditat La geografia íntima de Josep Pla, l’introbable assaig d’en Miquel Pairolí publicat el 1996, Es tracta d’una lectura impecable de l’obra de Pla que se centra en les poblacions essencials de la seva vida: Girona, Barcelona, Palafrugell i Cadaqués. És una crítica literària de l’obra planiana i inclou unes notes de lectura sobre El quadern gris, Pa i Raïm i un text divertidíssim dedicat a les pensions o cases de dispeses que Pla rememora en els seus llibres. Xavier Pla n’ha escrit el pròleg. Editorial Gavarres, que acaba de celebrar els vint anys, també ha publicat el recull Mirades, sobre els textos que primer Miquel Pairolí i fins ara Lluís Freixas han publicat en la secció de la revista que continua Adrià Pujol Cruells. El llibre inclou les fotografies de Xavier Albertí i Josep Vilallonga i l’ha prologat Lluís Muntada. I pels lectors que vulguin recuperar la seva prosa periodística aquest diari va publicar el 2016 L’Escaire rodó, amb pròleg de l’enyorat Manel Cuyàs. És una selecció de 252 articles dels gairebé 3.300 que va publicar en El Punt des del 2 de gener del 2000 fins al 29 de maig del 2011, quan es va acomiadar amb el definitiu Teló, un article que hauria de ser de lectura obligatòria a les facultats de periodisme i als tallers d’aprenents d’escriptors.
