TVE tradueix Elionor

Al Prin­ci­pat, tot l’uni­o­nisme emmas­ca­rat xala que xalaràs amb el fet que Eli­o­nor torna a par­lar amb un català tan i tan tre­ba­llat. Quasi com si fos cata­la­no­par­lant, diuen alguns. Però la cosa real és que la nos­tra llen­gua fa venir tanta gra­tera als espa­nyols que TVE no va dei­xar que l’escol­tes­sin i li varen posar tra­ducció simultània. Si la prin­cesa es posa a par­lar en polonès, TVE fa tra­ducció simultània. No ho varen pas sub­ti­tu­lar en cas­tellà i amb uns cai­rons ben bonics al temps que dei­xa­ven escol­tar la dicció cata­lana ori­gi­nal perquè pogues­sin cons­ta­tar allò que venen quan els interessa de la riquesa lingüística de l’Estat plu­ri­na­ci­o­nal, con­sa­grada per la Cons­ti­tució de tots. No, no. Ni pen­sar-hi. En català per als súbdits polo­ne­sos, passi. Per a la des­con­nexió de Cata­lu­nya no hi ha més remei. Però de cap manera per als súbdits lle­ials a la corona. Els espa­nyols no han de saber que la prin­cesa per fer-nos la rosca als cata­lans xerra català. I si se’ls enco­manés? I si tro­bes­sin que no és tan estrany que a Cata­lu­nya ens enten­guem en català i que és el nos­tre dret? Anem pujant gra­ons en la comèdia aquesta del retro­ba­ment de la qual ben segur que for­men part els dis­cur­sos de la nena en català. De la mateixa manera que no volen català, gallec ni eus­quera al Congrés, tam­poc volen ense­nyar que la nena ens fa la con­cessió de par­lar-nos en català. Que s’ho facin mirar, i que de moment s’hi posin fulles, que diria l’àvia Neus.