On visc?

Estic segura que molts de nosal­tres hem tin­gut la visita d’algun fami­liar o d’algun amic a qui hem vol­gut ense­nyar la ciu­tat o el poble. I de segur que molts de nosal­tres, encara que ens costi reconèixer-ho, hem hagut de córrer a bus­car infor­mació per poder pla­ni­fi­car una bona visita i poder expli­car la seva història, els detalls de certs indrets o alguna curi­o­si­tat.

Fa uns dies, en una diver­tida con­versa amb uns joves, se’m va ocórrer com­pa­rar la seva gran aven­tura amb el cràter del volcà de la Crosa. Hauríeu d’haver vist la seva cara de sor­presa. I ja em veieu a mi des­con­cer­tada i sense enten­dre com podia ser que aquests vai­lets no hagues­sin sen­tit par­lar del volcà de la Crosa! Per què ho des­co­nei­xen? Els vaig pre­gun­tar, amb una mica de pica­resca, que com era que no esta­ven més atents al que expli­ca­ven a classe. Que on que­dava la seva curi­o­si­tat per saber més i més de tot allò que els envolta! La res­posta va ser unànime: a classe no ens ense­nyen ni ens expli­quen aques­tes coses. Mare meva! Quan­tes hores de tuto­ria es podrien apro­fi­tar per fer sor­ti­des per la ciu­tat i els seus vol­tants, i ena­mo­rar els joves amb els seus atrac­tius! Expli­car-los i docu­men­tar-los el lloc on viuen. Fer que esti­min les seves arrels. Quan­tes clas­ses de matemàtiques es podrien fer cal­cu­lant les mesu­res d’un pont, l’alçària d’un edi­fici, la distància i el temps entre dos punts impor­tants de la ciu­tat, tot apro­fi­tant per donar-los una pin­ze­llada de la seva història. Quan­tes clas­ses de geo­gra­fia, d’idi­o­mes o de dibuix es podrien ame­nit­zar pas­se­jant, obser­vant els car­rers, les pla­ces o les fonts de la ciu­tat. Una altra manera de fer, molt més enri­qui­dora i diver­tida per als alum­nes de com es fa ara.

Conèixer i esti­mar el lloc on viuen és una manera, l’única, pot­ser, que tenen aquests joves que tant em van fer riure de par­ti­ci­par a deci­dir com volen la seva ciu­tat i el seu ter­ri­tori. Esti­mar i conèixer el lloc on viuen aju­darà, a ells i a nosal­tres, a tenir una ciu­tat més ama­ble, més enri­qui­dora i dotada de totes les eines necessàries perquè tot­hom se la senti seva. Una ciu­tat sense fron­te­res ni bar­re­res, més acces­si­ble i, sobre­tot, amb un pro­jecte de futur sòlid, atrac­tiu i amb garan­ties d’èxit.

Com sem­pre, és la nos­tra feina, la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat i el nos­tre millor lle­gat, engres­car-los i ense­nyar-los.