Les clavegueres, quin gran invent

Les clavegueres són, en principi, una cosa bona. Gràcies a elles, van ser possibles la vida en grans assentaments humans i el naixement dels primers imperis. Les primeres potències de l’antiguitat deuen la seva existència i, sobretot, la seva longevitat a la creació d’aquests canals subterranis. En lloc d’abocar els residus domèstics de tota mena a la superfície urbana, normalment al carrer de darrere de casa, provocant, per acumulació, tota mena de malalties i plagues entre el veïnat, els conduïen fora de la vista de tothom i sense contacte amb cap ciutadà, fins a un lloc extramurs, normalment poc conegut i visitat. Allà, els residus eren abocats per al seu possible reintegrament amb la natura mar endins o riu avall.

Durant el darrer segle, el segle de les grans democràcies, hem millorat la tècnica, i ara sotmetem el producte transportat per les clavegueres a tractaments de depuració química que separen el material tòxic, que serà acumulat en llocs especials, de la resta de líquids i brossa més innocent, que serà abocada a la natura.

Tot aquest procés de transport i tractament que fan les clavegueres no canvia la naturalesa tòxica dels residus que transporten. Però permet que la gent faci una vida feliç, pulcra i democràtica a la ciutat, sense ni imaginar-se la quantitat de merda verinosa que circula sota els seus peus i que s’acumula al final del procés. A vegades ens arriba un tuf pestilent, perquè el conducte s’ha trencat en algun lloc o el senyor Villarejo, en la seva defensa, ha començat a escampar enregistraments que demostren la naturalesa podrida de l’Estat, i la toxicitat generada per les clavegueres és massa forta per dissimular-la. Però són moments puntuals, i els ciutadans semblem haver-nos acostumat a aquests inconvenients momentanis a canvi de la fantasia de viure en un món net. Passin una bona tarda.