Nomenaments que no arriben

Ha fet un any que el bisbe de Girona, Fran­cesc Pardo, que va morir l’1 d’abril, va pre­sen­tar la seva renúncia i des d’ales­ho­res s’espera que el Vaticà nomeni un subs­ti­tut. També s’espera el nome­na­ment imme­diat d’un nou bisbe auxi­liar de Bar­ce­lona, després de la mort pre­ma­tura, el mes de febrer, d’Antoni Vadell. De fa dies que es fan tra­ves­ses per veure quins seran els esco­llits, atès que els dar­rers nome­na­ments, el del nou bisbe de Sol­sona i el del bisbe de Ter­rassa, no van convèncer. El car­de­nal Ome­lla, arque­bisbe de Bar­ce­lona i pre­si­dent de la CEE, que és qui acaba deci­dint, té mol­tes pres­si­ons, per això els noms no aca­ben de sor­tir. Cata­lu­nya vol bis­bes del país, però Espa­nya sem­pre ha vol­gut assi­mi­lar l’Església cata­lana.