Girona, en moviment

Dijous, aquesta nos­tra “ciu­tat de fes­ti­vals” estrena la quarta edició de Girona en Movi­ment, una con­vo­catòria que –a diferència de la major part de la resta de pro­pos­tes de la marca– té la par­ti­cu­la­ri­tat de ser una ini­ci­a­tiva benèfica. No està pen­sada per omplir les but­xa­ques de cap pro­mo­tor. La seva recap­tació va des­ti­nada ínte­gra­ment a pro­jec­tes de la Fun­dació Onco­lliga Girona, per tal d’aju­dar malalts de càncer i els seus fami­li­ars. Segons els seus impul­sors, “és un esde­ve­ni­ment cul­tu­ral i benèfic que aposta per crear lli­gams entre la dansa i la salut, tot rela­ci­o­nant l’art de la dansa i el tre­ball cor­po­ral amb el benes­tar físic, emo­ci­o­nal i espi­ri­tual de les per­so­nes”. El fes­ti­val aplega balla­rins, mes­tres i artis­tes de renom inter­na­ci­o­nal que venen des­in­te­res­sa­da­ment a la ciu­tat a ballar per una bona causa.

Girona en Movi­ment es va ges­tar l’any 2017 al tea­tre de Bes­canó, amb la pri­mera gala Balla­rins de Girona, Junts Con­tra el Càncer, un nom que ja per si mateix és poe­sia. I ha anat crei­xent. Actu­al­ment ofe­reix acti­vi­tats al car­rer, espec­ta­cles d’alta qua­li­tat, cur­sos inten­sius, tallers de dansa i con­ferències sobre dansa i salut. I ens apropa a aquesta art escènica encara en procés de ser des­co­berta per bona part del públic –en el qual m’incloc–. I con­clou amb una gala, diu­menge vinent. Encara que­den entra­des.

Al cor del fes­ti­val, dues asso­ci­a­ci­ons. D’una banda, la Fun­dació Onco­lliga Girona i Comar­ques, que fa anys que lluita per millo­rar la qua­li­tat de vida dels malalts de càncer i fami­li­ars, a més de pro­moure entre la població hàbits salu­da­bles per pre­ve­nir aquesta malal­tia. De l’altra, l’asso­ci­ació Cul­tura en Movi­ment, una enti­tat impul­sada pel ballarí i ges­tor cul­tu­ral David Rodri­guez.

Vaig conèixer en David quan era un nano. I ja era dife­rent, edu­cat i inquiet. Li vaig per­dre la pista fins que, al cap d’uns anys, algú em va dir que aquell vai­let, que de petit es movia amb tanta como­di­tat en un esce­nari, s’havia con­ver­tit en un ballarí pro­fes­si­o­nal. I després, gràcies a les xar­xes soci­als, el vaig anar seguint amb entu­si­asme en aquesta aven­tura altru­ista en la qual s’ha impli­cat tan per­so­nal­ment. És d’aque­lla gent que sí, que crea movi­ment, i que, per tant, fa moure el món. Per­so­nes que fan trans­ferència de tec­no­lo­gia artística i emo­ci­o­nal. Ens en cal molta més, d’aquesta gent.