M’he posat a dieta

No sé fins quan podré man­te­nir-me en la posició, però m’he posat voluntària­ment a dieta. Parlo de dieta comu­ni­ca­ci­o­nal. De dieta infor­ma­tiva del procés. De dieta dels movi­ments inde­pen­den­tis­tes ins­ti­tu­ci­o­nals. Em tenen fart i m’he auto­me­di­cat repòs per desen­grei­xar. Provo que el que diuen i pre­di­quen m’entri per una ore­lla i em surti per l’altra. No m’hi entre­tinc, i encara menys en prenc notes per desen­vo­lu­par en els 1.420 caràcters d’aquesta columna. Per a ells està tan­cada amb pany i clau. Pot­ser ells també en diguin bé. Ves a saber. M’he tret els hidrats de car­boni (ERC i la taula de diàleg), els sucres (Junts i el mar­ti­ro­logi de Laura Borràs) i els grei­xos (la CUP i els seus silen­cis espa­ter­rants). No us estra­nyeu, doncs, amics lec­tors, que durant uns dies (ja en porto deu) triï altres temes d’actu­a­li­tat per trac­tar a la columna i m’oblidi dels repre­sen­tants elec­tes de l’inde­pen­den­tisme. Tinc la sen­sació que sobre el dia de la mar­mota amb el que cadas­cun d’ells tra­fica ja tinc dit tot el que havia de dir i que val més que no en digui res més, perquè diria el que no s’ha de dir. Em fan posar molt nerviós tots tres i neces­sito una certa cura de repòs, de des­in­to­xi­cació o de sim­ple alli­be­ra­ment del cer­vell. Si no vull aca­bar mala­ment amb la majo­ria inde­pen­den­tista ins­ti­tu­ci­o­nal, allò que tan ufa­no­sos n’havíem dit el 52%, m’he d’aga­far un des­cans. Però sobre­tot m’he de posar a dieta si no vull aca­bar liret jo mateix.