No està prou podrit

Cop dur a l’exili. L’opinió de l’advo­cat gene­ral del TJUE Ric­hard de la Tour ha posat sobre la taula un dels pit­jors esce­na­ris en la bata­lla jurídica de l’exili: l’aval sense con­di­ci­ons de Lla­rena, el Suprem i tot el poder judi­cial en pes de l’Estat espa­nyol. Fins d’aquí a uns mesos no se sabrà si els quinze jut­ges del tri­bu­nal li qüesti­o­nen, o mati­sen, el plan­te­ja­ment. De fet, el plan­te­ja­ment de l’advo­cat gene­ral és del tot cohe­rent en el seu argu­men­tari. Pres­su­posa i dona per fet que a la UE es res­pec­ten els drets humans (amb l’excepció reco­ne­guda de Polònia i Hon­gria). No té lògica, doncs, que Bèlgica pugui dub­tar que a l’Estat espa­nyol aquest res­pecte fona­menta qual­se­vol decisió judi­cial. I per tant no cal qüesti­o­nar si Lla­rena i el Suprem han fet mans i mànigues per por­tar interes­sa­da­ment la causa inde­pen­den­tista a Madrid o han uti­lit­zat, per exem­ple, de manera ins­tru­men­tal una acu­sació de rebel·lió per alte­rar la com­po­sició d’un Par­la­ment.

En tot cas Ric­hard de la Tour deixa dues cons­ta­ta­ci­ons relle­vants: que qüesti­o­nar el poder judi­cial espa­nyol faria miques l’essència del que és (o hau­ria de ser) la UE –la de l’exili no és, doncs, una bata­lla menor–; i la pre­missa, ele­vada a cate­go­ria, que al poder judi­cial espa­nyol no hi ha“deficiències sistèmiques i gene­ra­lit­za­des“ o, si més no, estan per demos­trar. En altres parau­les: el sis­tema judi­cial espa­nyol no està prou podrit o ha estat prou hàbil de no fer-ho evi­dent amb enfron­ta­ments a l’estil polonès. Que diver­sos magis­trats del Cons­ti­tu­ci­o­nal, el Suprem i el TSJC s’hagin hagut d’apar­tar de cau­ses rela­ci­o­na­des amb l’inde­pen­den­tisme per falta d’impar­ci­a­li­tat; que alguns jut­ges facin inves­ti­ga­ci­ons pros­pec­ti­ves, que s’espiï la dis­sidència política i que un jutge escolti impertèrrit com uns poli­cies es van­ten de fabri­car pro­ves fal­ses són peti­te­ses de con­sum intern.

La reso­lució de l’advo­cat gene­ral deixa, però, alguns inter­ro­gants. No dona pis­tes de l’opinió que li mereix l’informe del Grup de Tre­ball de Deten­ci­ons Arbitràries de l’ONU –s’entén que cap– amb què es va fona­men­tar la nega­tiva belga d’extra­dir Lluís Puig. I apel·la tot­hora a la con­fiança mútua entre tri­bu­nals. Veu­rem què passa si, ate­nent a la pròpia juris­prudència del TJUE, i a la “pedra angu­lar” de la con­fiança mútua han de con­si­de­rar que Sleswig-Hols­tein ja ha sen­ten­ciat que l’1-O no és ni una rebel·lió ni una sedició.