Àfrica: la tempesta perfecta

La guerra d’Ucraïna remata Àfrica. El continent castigat per la pobresa, la fam, els conflictes armats i les sequeres –el Sahel, l’est del Congo, la banya d’Àfrica, Etiòpia, Mali, el Txad i Sudan del Sud– es troba abandonat a la seva sort. Amb la crisi de la covid les grans potències, extraordinari exercici d’egoisme, acapararen la majoria de les vacunes i ni les crides dels organismes internacionals ni dels governs africans van aconseguir que s’hi destinessin les dosis necessàries per protegir els seus habitants i ara el 45% de les importacions de gra no arriben perquè procedien dels dos països en guerra i Putin no deixa sortir els vaixells que el transporten dels ports ucraïnesos i russos: la població està desesperada, al límit del que ja no pot suportar. Entre 2020 i 2022 Sudan, Guinea, Mali, Burkina Faso i el Txad han patit cops d’estat, i se n’han aturat d’altres al Níger i a Guinea Bissau. Els militars asseguren que lluiten contra el terrorisme gihadista o la corrupció i es presenten com a salvadors del país, però en realitat el continent viu una tempesta perfecta en la qual es combina la pressió derivada del deute extern –es destina entre el 15 i el 60% dels minsos pressupostos a cobrir els compromisos financers amb l’FMI, el Banc Mundial i els governs estrangers, en especial la Xina– amb situacions d’emergència alimentària i energètica i la fugida dels joves a la recerca d’un futur davant la forta inestabilitat política i social. Àfrica està a punt d’esclatar i Europa mira cap un altre costat –excepte si es tracta de barrar el pas als migrants–, mentre Rússia i Xina en diuen bé.