Honor i glòria a sant Zenon!

Avui s’escau la festivitat de Sant Jaume, un dels dotze apòstols. Felicitats a tots els que porteu el seu nom. Un record especial per Mn. Jaume, que des de terres cadaquesenques continua compartint amb nosaltres aquelles reflexions serenes on el diàleg amb el Transcendent no s’allunya mai del món quotidià. És el mateix diàleg entre el profà i el sagrat que tan bé va descriure Mircea Eliade i que encara es fa present en el calendari litúrgic i el nostre santoral. En vaig tenir una bona mostra fa pocs dies a Arenys de Mar. M’hi vaig atansar convidada per uns bons amics: l’Adriana i l’Estanis. Feia temps que m’ho deien: “Has de veure-ho!, has de viure-ho!” Es referien al res de Completes la vigília de Sant Zenon, el patró dels arenyencs. Cada any, just al capvespre, mentre se celebra una botifarrada popular en zona “profana” (la plaça de l’Església), a l’interior del temple (l’espai sagrat) un nombrós grup de fidels es congrega per escoltar el Pregó de l’Himne i resar la pregària de Completes. En un moment determinat, el poble comença a colpejar la gran porta de l’església. Guiat feliçment el ritual per Mn. Joan, els grans batents s’obren i es produeix un moment màgic: la separació entre el profà i el sagrat desapareix i el poble es barreja per cantar amb una sola veu l’Himne de Sant Zenon, patró d’Arenys, la gaia vila, que ha conservat fidel el seu guiatge i d’un pom de verol li fa homenatge –com ens diu la lletra–. La comunió que s’estableix entre els presents en aquell moment no la reflecteix ni el vídeo més ben gravat. “S’ha de veure!, s’ha de viure!”, em repetien l’Adri i l’Estanis. Tenien raó. Sentir-se part d’aquella festa va ser un privilegi, una experiència com la que tinguérem un grup d’amics l’any que vam seguir el consell de l’artista Albert Pujol i pujàrem a Centelles per viure la Festa del Pi el dia de Santa Coloma. O els sentiments que comparteixo amb la Dolors i l’Assumpció quan ens retrobem a la missa cantada de la Festa dels Dolors d’Amer. Totes les manifestacions populars on es viuen moments així són exemples del que Eliade anomena “comportament criptoreligiós de l’home profà”. Perquè encara perviuen llocs privilegiats i experiències comunitàries on el poble, més enllà dels sentiments religiosos de cadascú, manté viva la flama d’unes tradicions que, sortosament, no s’han perdut. Honor i glòria a sant Zenon! Ens retrobarem per Sant Roc!