Honor i glòria a sant Zenon!

Avui s’escau la fes­ti­vi­tat de Sant Jaume, un dels dotze apòstols. Feli­ci­tats a tots els que por­teu el seu nom. Un record espe­cial per Mn. Jaume, que des de ter­res cada­que­sen­ques con­ti­nua com­par­tint amb nosal­tres aque­lles refle­xi­ons sere­nes on el diàleg amb el Trans­cen­dent no s’allu­nya mai del món quo­tidià. És el mateix diàleg entre el profà i el sagrat que tan bé va des­criure Mir­cea Eli­ade i que encara es fa pre­sent en el calen­dari litúrgic i el nos­tre san­to­ral. En vaig tenir una bona mos­tra fa pocs dies a Arenys de Mar. M’hi vaig atan­sar con­vi­dada per uns bons amics: l’Adri­ana i l’Esta­nis. Feia temps que m’ho deien: “Has de veure-ho!, has de viure-ho!” Es refe­rien al res de Com­ple­tes la vigília de Sant Zenon, el patró dels are­nyencs. Cada any, just al cap­ves­pre, men­tre se cele­bra una boti­far­rada popu­lar en zona “pro­fana” (la plaça de l’Església), a l’inte­rior del tem­ple (l’espai sagrat) un nombrós grup de fidels es con­grega per escol­tar el Pregó de l’Himne i resar la pregària de Com­ple­tes. En un moment deter­mi­nat, el poble comença a col­pe­jar la gran porta de l’església. Guiat feliçment el ritual per Mn. Joan, els grans batents s’obren i es pro­du­eix un moment màgic: la sepa­ració entre el profà i el sagrat des­a­pa­reix i el poble es bar­reja per can­tar amb una sola veu l’Himne de Sant Zenon, patró d’Arenys, la gaia vila, que ha con­ser­vat fidel el seu guiatge i d’un pom de verol li fa home­natge –com ens diu la lle­tra–. La comunió que s’esta­bleix entre els pre­sents en aquell moment no la reflec­teix ni el vídeo més ben gra­vat. “S’ha de veure!, s’ha de viure!”, em repe­tien l’Adri i l’Esta­nis. Tenien raó. Sen­tir-se part d’aque­lla festa va ser un pri­vi­legi, una experiència com la que tinguérem un grup d’amics l’any que vam seguir el con­sell de l’artista Albert Pujol i pujàrem a Cen­te­lles per viure la Festa del Pi el dia de Santa Coloma. O els sen­ti­ments que com­par­teixo amb la Dolors i l’Assumpció quan ens retro­bem a la missa can­tada de la Festa dels Dolors d’Amer. Totes les mani­fes­ta­ci­ons popu­lars on es viuen moments així són exem­ples del que Eli­ade ano­mena “com­por­ta­ment crip­to­re­ligiós de l’home profà”. Perquè encara per­vi­uen llocs pri­vi­le­gi­ats i experiències comu­nitàries on el poble, més enllà dels sen­ti­ments reli­gi­o­sos de cadascú, manté viva la flama d’unes tra­di­ci­ons que, sor­to­sa­ment, no s’han per­dut. Honor i glòria a sant Zenon! Ens retro­ba­rem per Sant Roc!