Prevenció del foc en clau de canvi climàtic

Amb els Bom­bers pràcti­ca­ment encara remu­llant l’àrea afec­tada per l’incendi del Pont de Vilo­mara, més de 1.700 hectàrees, cal­dria fer algu­nes refle­xi­ons de fons que, malau­ra­da­ment, sor­gei­xen després de cada gran foc. En aquest cas, la de les urba­nit­za­ci­ons, atès que l’incendi, de gran virulència, va arri­bar fins a les de River Park i les Bru­car­des i ha afec­tat una cin­quan­tena de cases, una vin­tena d’elles cal­ci­na­des com­ple­ta­ment. La llei de mesu­res de pre­venció dels incen­dis fores­tals a les urba­nit­za­ci­ons pre­veu una franja de pro­tecció peri­me­tral de vint-i-cinc metres d’amplada lliure de vege­tació seca i amb la massa arbòria acla­rida al vol­tant dels nuclis habi­tats. La gestió d’aques­tes fran­ges recau sobre els pro­pi­e­ta­ris, però, en cas que aquests no res­pon­guin, és l’Ajun­ta­ment qui sub­sidiària­ment se n’ha de fer càrrec, una obli­gació que pot supo­sar un gran impacte sobre les arques muni­ci­pals d’ajun­ta­ments amb una gran superfície.

Els incen­dis s’evi­ten al gener. O el que és el mateix, la pre­venció és fona­men­tal per esca­par o, com a mínim, per mini­mit­zar els focs a l’estiu. I els experts ja aler­ten que el canvi climàtic, amb estius amb tem­pe­ra­tu­res extre­mes com el que estem patint, unit a un aban­do­na­ment de la gestió fores­tal és un ter­reny idoni per als ano­me­nats focs de sisena gene­ració, de ràpida pro­pa­gació, molt peri­llo­sos i amb enorme poten­cial devas­ta­dor. I davant d’aquests incen­dis, hi afe­gei­xen, les fran­ges de pro­tecció per a a les urba­nit­za­ci­ons són necessàries, però poden no ser sufi­ci­ents. En aquest sen­tit, és impe­ra­tiu anar més enllà, amb una gestió del pai­satge adap­tada al canvi climàtic i que, sens dubte, reque­reix repen­sar el contínuum de bosc de mol­tes àrees de Cata­lu­nya, fruit en gran part de la pèrdua d’acti­vi­tat rama­dera i agrícola. Com hem vist els dar­rers anys, els camps poden evi­tar focs; els bos­cos, no. I, pel que fa a la ciu­ta­da­nia, cal ser cons­ci­ents de la res­pon­sa­bi­li­tat indi­vi­dual. Tot indica que les mesu­res res­tric­ti­ves als espais natu­rals durant els estius han arri­bat per que­dar-se. Són, de moment, impres­cin­di­bles i d’obli­gat com­pli­ment.