Per alleugerir la repressió, posar el comptador a zero i fins i tot aplanar el camp de joc per a quan es plantegi un nou embat, benvinguts seran els fruits que surtin de les pròximes taules de diàleg. Una altra cosa serà la mare dels ous, l’autodeterminació, clam que l’Estat no es veu que pensi acceptar mai i pel qual la comunitat internacional, a diferència de l’amnistia, difícilment farà costat a Catalunya. Fins i tot si la primera fase de la negociació assoleix objectius, doncs, per arribar a la segona amb una mínima força cal anar pensant i construint ja, paradoxalment, una alternativa. Ho diu el pla de govern: diàleg i embat són necessaris, i bé farien els actors independentistes de col·laborar per fer-ho tot possible en lloc de posar pals a les rodes de l’altre.