Els qui hi perden i els qui hi surten guanyant

Les crisis econòmiques són diverses en el seu origen, en les causes, en el temps que duren, en el territori afectat i fins i tot en les empreses que en reben les conseqüències. Em refereixo que hi ha empreses que hi perden i algunes que hi guanyen; fins i tot, hi ha alguna empresa de caràcter neutral que en queda al marge.

Amb la crisi de la covid-19, hem vist com un fet que s’origina a la Xina, al cap de poques setmanes estava a casa nostra i al cap de pocs mesos, a l’altra punta del món. El virus té les seves repercussions sanitàries, però resulta que també en té d’altres que no tenen res a veure amb el virus de forma directa, però sí de forma indirecta.

Ara, les conseqüències econòmiques del virus estan coincidint amb la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Els nostres estats amics reaccionen tots ells negativament, ja que consideren, amb tota la raó, que la invasió no està justificada i que s’hi cometen delictes contra els drets humans, a dojo. Els països amics, i especialment els que estan integrats a l’OTAN, prenen sancions contra Rússia. Són sancions de caràcter comercial i centrades principalment en les grans exportacions russes cap als estats europeus. La resposta russa a aquestes sancions ha consistit en el tancament o semitancament de les fonts de gas natural i de petroli, que són imprescindibles per als estats del centre d’Europa. Aquests són els principals perjudicats per les sancions, i específicament les empreses energètiques que tenen dificultat a substituir l’energia que els arribava de Rússia. Es comença a demanar estalvi a les famílies. Recordo, fa uns anys en una altra situació de crisi, que els britànics, persones serioses, van recomanar als matrimonis i a les parelles que es dutxessin junts.

També hi ha les empreses que hi surten guanyant. És lògic i natural. Els bancs són els primers a sortir afavorits per la crisi, de tal manera que. en el cas de l’Estat espanyol, aquest s’ha vist obligat a crear un impost que convertirà el sistema financer espanyol en un dels més afectats per la crisi.

Finalment, trobem una empresa que podríem qualificar de neutral i és la que fabrica taüts, ja que els morts tenen un ritme regular tot i que el covid-19 pot haver augmentat la mortalitat.

La crisi provoca un desori econòmic a tot el món. No he esmentat el mal que farà al Tercer Món la reducció de l’exportació de blat i cereals procedents de Rússia i Ucraïna, si no s’arriba a un acord. Només faltava aquest desori per desequilibrar encara més una economia mundial que ofereix poques mostres de saber el que fa i amb perspectives positives. Catalunya no pot decidir gaire, ja que l’Estatut d’Autonomia no li permet una planificació econòmica, ni mesures que afectin la seva marxa econòmica. La crisi i les raons de la seva aparició posen en evidència que no podem seguir així i que l’actual sistema capitalista ha de buscar un canvi profund en la seva estructura.

De crisis en vindran més, seran més llargues i cada vegada tindrem més dificultats per superar-les. A més, poden arribar a crear una societat formada per una classe alta i per una classe baixa, amb la desaparició de les classes mitjanes; és a dir, una desigualtat social global i insuportable.