‘El poder del gos’

A El poder del gos (The Power of the Dog, 2021), adaptació de la novel·la de Thomas Savage ambientada l’any 1925 a Montana, uns homes es banyen despullats en un riu i juguen entre ells: descansen del treball que fan en un ranxo, propietat dels germans terratinents Burbank, i es refresquen de la calor de l’estiu. Com si s’immergís en aquest món de camaraderia masculina, en què sembla perdurar l’esperit de l’Oest lliure i salvatge amb l’exclusió de la presència femenina, la càmera se situa a prop dels cossos fins que, de cop, canvia de posició suggerint que hi ha algú més que els observa: adopta el punt de vista de Phil Burbank (interpretat per Benedict Cumberbacht, un personatge tan elegant i culte com brutal i despietat) que passa muntat a cavall. Travessant el riu per un altre lloc, Phil s’estira sobre l’herba després de treure’s la camisa. Aleshores, Jane Campion desplega el seu sentit de la sensualitat. Aquest mascle, un misogin que en principi repudia un noi perquè el considera efeminat, treu un mocador i, amanyagant-s’hi i flairant-lo, el passa delicadament pel seu rostre i el seu tors nu. Al mocador hi ha les inicials (BH) de Bronco Henry, que va salvar-li la vida quan, morint-se Phil de fred, va refer-lo amb l’escalfor del seu cos. Aquella homosexualitat tan latent com reprimida en la tradició del western. He recordat Ennis del Mar i Jack Twist, que, mentint cadascun a la dona amb la qual s’ha casat per adaptar-se a la norma social, cada estiu es retroben durant quinze dies, amb l’excusa d’anar a pescar junts en un riu, per renovar la passió viscuda a Brokeback Mountain mentre cuidaven ovelles. Demà: El desconegut del llac (Alain Guiuraudie, 2013)