A desconnectar!

Arri­ben les desit­ja­des i anhe­la­des vacan­ces. Dies de des­cans, on s’aca­ben les ruti­nes i les obli­ga­ci­ons labo­rals. De sobte ja no cal anar con­tra rellotge, s’apai­va­guen les pres­ses i les pres­si­ons labo­rals s’atu­ren. I és que podríem pen­sar que les vacan­ces són sinònim de des­con­nexió, però dis­sor­ta­da­ment no sem­pre és així. Perquè, tot i que sem­bla obvi, unes vacan­ces on no hem estat capaços de des­con­nec­tar aca­ben sent unes vacan­ces poc pro­fi­to­ses. I és que hi ha gent que, tot i mar­xar de vacan­ces, no pot evi­tar veure’s envaïda per pen­sa­ments rela­ci­o­nats amb la feina, sobre el que ha que­dat pen­dent, el que caldrà fer quan torni o què pas­sarà aquests dies men­tre esti­gui fora. Això seria un clar exem­ple del que no és des­con­nec­tar.

Perquè des­con­nec­tar per a mol­tes per­so­nes no és gens sen­zill. Al llarg de les nos­tres vides labo­rals tra­ves­sem nom­bro­ses situ­a­ci­ons que ens gene­ren ansi­e­tat i això ens pro­voca un estrès sos­tin­gut en el temps. Mol­tes per­so­nes estan acos­tu­ma­des a nor­ma­lit­zar l’estrès, que es con­ver­teix en un com­pany de viatge quo­tidià. Però això no sig­ni­fica que no generi un impacte impor­tant en la nos­tra salut. Aquest estrès pro­voca que la nos­tra ment enviï senyals cons­tants al nos­tre orga­nisme per man­te­nir-lo en alerta i per fer front a aques­tes situ­a­ci­ons d’ele­vada demanda.

Arriba l’estiu i en mol­tes oca­si­ons aquesta acti­vació, que podríem defi­nir com d’alta esti­mu­lació (en alguns casos, molt ele­vada), passa de cent a zero en molt poc temps. I això fa que el nos­tre cer­vell neces­siti un temps per tal d’adap­tar-se, perquè si no pot sen­tir-se desu­bi­cat, fins i tot col·lap­sat. Per tant, neces­si­tem fer una des­com­pressió pro­gres­siva i poder així des­con­nec­tar. Perquè no ser capaços de des­con­nec­tar pot tenir efec­tes impor­tants en la nos­tra salut física i men­tal.

No dei­xar des­can­sar la nos­tra ment pot reper­cu­tir nega­ti­va­ment en el nos­tre sis­tema immu­ni­tari i la nos­tra salut men­tal. Ens fa més vul­ne­ra­bles a malal­ties, per exem­ple, físiques però també pro­ble­mes de salut men­tal com l’ansi­e­tat, la depressió o fins i tot pot aca­bar reper­cu­tint en una baixa auto­es­tima. Perquè la des­con­nexió és essen­cial perquè el cer­vell real­ment des­cansi, es relaxi, així com el nos­tre orga­nisme. Això ens ajuda a tor­nar des­can­sats, repa­rats i més enfor­tits per enca­rar un nou curs.

I és que una des­con­nexió real té impor­tants bene­fi­cis. Rebaixa els nivells d’ansi­e­tat en el nos­tre orga­nisme, a nivell men­tal apai­vaga els pen­sa­ments nega­tius i alhora reforça la nos­tra auto­es­tima. Per­met tenir un temps per parar i foca­lit­zar- nos en nosal­tres matei­xos, escol­tar-nos i cui­dar-nos. En aquest sen­tit un cer­vell des­can­sat també és un cer­vell més cre­a­tiu, un cer­vell que pot recu­pe­rar-se de l’estrès quo­tidià i que alhora faci­lita el ree­qui­li­bri emo­ci­o­nal, cosa que fins i tot ens ajuda a sen­tir-nos amb un major grau de benes­tar.

És molt posi­tiu rea­lit­zar acti­vi­tats pla­ents que a més gene­ren la pro­ducció d’endor­fi­nes i dopa­mina, cosa que ens genera un nivell ele­vat de benes­tar, i alhora pro­moure la des­con­nexió digi­tal (ja sigui del telèfon o de les xar­xes soci­als), cosa que també jugarà un paper clau. Ser capaços de con­cen­trar-nos en el nos­tre dia a dia i des­con­nec­tar-nos més del món vir­tual també farà que la qua­li­tat de les vacan­ces sigui molt major. Per això és també essen­cial el des­cans i, és clar, viure i gau­dir del mera­vellós dolce far niente.

Ara tenim la opor­tu­ni­tat de cen­trar-nos i con­cen­trar-nos en les vacan­ces (aque­lla atenció plena en el pre­sent), sense hora­ris rígids, esprémer els dies gau­dint de la com­pa­nyia d’aque­lles per­so­nes amb qui sem­pre tenim la sen­sació que ens falta temps. I alhora tenim la pos­si­bi­li­tat de gau­dir d’espais de calma, sole­dat i tran­quil·litat per poder també estar amb i per nosal­tres. Sigui com sigui, són moments per gau­dir, dis­fru­tar i des­con­nec­tar!!