Comerciar amb l’espai

“Haurem de gestionar la convivència en un espai molt reduït, els problemes de comunicació, el mal humor de les persones... Però no és preciós?” Així d’entusiasmat estava el llavors director de la NASA, David Goldin, el 2 de novembre de l’any 2000. En aquella data històrica arribava la primera tripulació a l’Estació Espacial Internacional, formada per tres astronautes, un de nord-americà i dos de russos. “No ho hauríem pogut fer nosaltres sols”, reconeixia Goldin encertadament. Durant dues dècades, l’estació ha estat ocupada ininterrompudament per astronautes de diferents nacionalitats, en el programa científic de cooperació entre països més important que s’ha dut a terme mai en la història de la humanitat. Ni tan sols la recerca relacionada amb el coronavirus ha exigit tant d’esforç en cooperació ni tanta informació compartida. A l’estació es realitzen tot tipus d’experiments relacionats amb l’espai i amb l’observació terrestre, i ha facilitat grans avenços tecnològics, millores en les comunicacions, més coneixement sobre desastres naturals... Però la guerra a Ucraïna ha posat tot això en perill. L’anunci del Kremlin d’abandonar el projecte l’any 2024 ha creat molt de rebombori, si bé des de la NASA i l’ESA es mostren prudents i apunten que ja s’estava plantejant una fase de transició perquè els organismes estatals –d’uns i d’altres– volen incloure-hi empreses privades que injectin els diners necessaris per mantenir una infraestructura tan costosa. La conquesta de l’espai que tant ens ha fet somiar també s’acabarà convertint en negoci.