Carta blanca als estats nuclears?

La Carta de les Naci­ons Uni­des sig­nada el 1945 esta­bleix que tots els estats mem­bres són igual­ment sobi­rans. Pro­hi­beix l’agressió i el recurs a la força en les rela­ci­ons entre estats, excepte en cas de defensa pròpia. El sis­tema de segu­re­tat col·lec­tiva que crea recau sota la res­pon­sa­bi­li­tat primària del Con­sell de Segu­re­tat de l’ONU, on, per cert, Rússia i la Xina tenen dret a veto en comp­tar-se entre els cinc mem­bres per­ma­nents. Els altres són els Estats Units, el Regne Unit i França.

Avui, l’ordre mun­dial sor­git de la II Guerra Mun­dial ens apa­reix com a obso­let i total­ment superat. És clar que no tots els estats són iguals! Rússia –i abans la Unió Soviètica– ha envaït i ha vio­lat impu­ne­ment la sobi­ra­nia de mul­ti­tud de països. Els Estats Units, Déu n’hi do també. En l’actu­a­li­tat, la Xina s’embarca en el mili­ta­risme i amenaça el sud-est asiàtic. El dret a veto els fa d’escut diplomàtic. Fins a cert punt. L’impe­ri­a­lisme rus des­fer­mat con­tra Ucraïna és tan des­car­nat que ha forçat la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal a plan­tar-hi cara. Però massa països del món encara es miren des de la bar­rera l’estricte règim de san­ci­ons impo­sat per Occi­dent. L’Índia i la Xina han mul­ti­pli­cat les seves impor­ta­ci­ons energètiques de Rússia el 2022. Quina bicoca! O no?

Atu­rar l’expan­si­o­nisme rus que tant deses­ta­bi­litza el món con­cer­neix tot­hom, no només Occi­dent. Si les potències nucle­ars poden obviar les regles de l’ordre inter­na­ci­o­nal i envair i anne­xi­o­nar-se els seus veïns quan els abe­lleixi no hi haurà segu­re­tat física ni ali­mentària. Pren­guem el cru­cial sub­mi­nis­tra­ment mun­dial de cere­als i fer­ti­lit­zants com a exem­ple. L’ONU i Tur­quia s’escar­ras­sen per des­blo­que­jar-lo, i acte seguit Putin bom­bar­deja el port ucraïnès d’Odessa.

El món no vol tor­nar a la llei de la selva en les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals que tants mili­ons de morts ha cau­sat a la huma­ni­tat. Tan­ma­teix, a part de la irre­duc­ti­ble i vic­ti­mit­zada Ucraïna, és Occi­dent qui es car­rega a l’esquena la tasca de fre­nar el megalòman rus. Ho fa a mit­ges i amb molta por, perquè el Krem­lin dis­posa de bom­bes atòmiques. La crua rea­li­tat és que, a qui dis­posa de botó nuclear se li apli­quen altres regles de la guerra, com poden cor­ro­bo­rar Sèrbia, l’Iraq i Líbia. Són casos de dic­ta­du­res no nucle­ars que han vul­ne­rat les nor­mes de l’ordre inter­na­ci­o­nal i se’ls ha cas­ti­gat sense mira­ments.

Occi­dent no hau­ria d’empren­dre en soli­tari la con­fron­tació amb Putin. Com més serem a esca­nyar la seva maquinària de guerra, abans aca­ba­rem. La pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, ens demana que dis­minuïm el con­sum de gas un 15%. Si Putin ens tanca l’aixeta del tot, la reducció pas­sarà a ser obli­gatòria.

La invasió d’Ucraïna ens ha obert en sec els ulls quant a la nos­tra dependència del Krem­lin i, de retruc, de la Xina, i aquesta és de molt més abast. Bei­jing dis­posa del segon exèrcit més poderós del món rere els Estats Units, i el més nombrós, amb més de 2 mili­ons de per­so­nal actiu. Les contínues pro­vo­ca­ci­ons mili­tars del règim pseu­do­co­mu­nista xinès a la inde­pen­dent i democràtica illa de Taiwan, de només 21 mili­ons d’habi­tants, la con­ver­tei­xen en una seri­osa amenaça per a la segu­re­tat mun­dial. El dic­ta­dor xinès, Xi Jin­ping, incom­pleix l’acord amb el Regne Unit de retorn de Hong Kong que havia de garan­tir les lli­ber­tats polítiques i econòmiques al hub finan­cer asiàtic fins al 2047. A tot això, el futur ambai­xa­dor de la Unió Euro­pea a Bei­jing, l’espa­nyol Jorge Toledo, ha cau­sat un con­flicte diplomàtic amb Taiwan en defen­sar la seva reu­ni­fi­cació pacífica amb la Xina. Els taiwa­ne­sos han hagut de recor­dar a la UE que tenen dret a l’auto­de­ter­mi­nació i que només el poble de Taiwan pot deci­dir el seu futur. No és cap sor­presa que això, a un espa­nyol, li costi d’enten­dre.

Vio­lar les nor­mes inter­na­ci­o­nals no surt de franc, ni tan sols a les potències nucle­ars. La res­posta occi­den­tal a Putin és un avís a les vel·leïtats mili­ta­ris­tes de la Xina. De moment, està fun­ci­o­nant. Gràcies als Estats Units, que sub­mi­nis­tren més i millors armes a Ucraïna que tota la resta d’Europa junta. El pre­si­dent Biden ha adver­tit que els Estats Units defen­sa­ran Taiwan si la Xina l’ataca mili­tar­ment, men­tre que Europa roman en silenci. Déu bene­eixi Amèrica!