Exportar Fuster

Llegeixo amb satisfacció que l’enlluernadora personalitat de Joan Fuster serà present a Frankfurt. Com que la Generalitat valenciana no sols esquiva qualsevol àmbit on hi hagi catalans, sinó fins i tot qualsevol àmbit on hi hagi cultura, han hagut de ser tres alcaldes, els de Gandia, Morella i Sueca, qui pactin aquesta presència.

Que els representants legals, democràticament elegits, d’un país no sols no se sentin orgullosos de la figura de Fuster sinó que facin tot el possible per silenciar-la és esbalaïdor. I no sols això: els tímids avenços que fa la llengua catalana al País Valencià, deguts a la tossuderia i a la determinació d’Escola Valenciana, d’Acció Cultural, de bona part de la Universitat i de l’extraordinària allau de cantants en la nostra llengua, i que ho han fet en contra de les autoritats –que han posat tots els bastons a les rodes que han pogut–, doncs això, tan evident, és interpretat per la Generalitat valenciana com el triomf de les teories bilingüistes: allò que ha fet la societat civil no sols s’ho apropien com a mèrit propi sinó que a sobre ens donen lliçons als qui hem defensat activament aquesta nostra llengua moribunda.

Dijous vaig tenir el goig de conèixer el professor Maurizio Viroli, a qui escoltàvem parlar de república, de democràcia i, en definitiva, de llibertat, i discutíem amb ell el concepte de llibertat activa i llibertat passiva, i fèiem nostres les paraules de l’il·lustre professor sobre la ideologia apassionada, i sobre llibertat concreta i real. I a continuació veiem les distorsions interessades dels qui regeixen la cosa pública. Quines coses.