La història que no expliquen a Telemadrid

Segons proclama la Generalitat, el català és l’idioma vehicular del sistema d’ensenyament a tots els nivells. La realitat, però, és ben diferent. Els estudis més solvents i realistes indiquen que el castellà és igualment vehicular en un alt percentatge de les classes –fins a un 50 per cent– en secundària i en alguns àmbits universitaris. El castellà és, igualment, la llengua majoritària de la relació entre als alumnes fins i tot als mateixos centres escolars. L’arribada de les darreres onades immigratòries a Catalunya ha fet que aquesta situació s’agreugi. I ara no només a l’àrea metropolitana –la zona que va rebre l’impacte immigratori més fort a partir dels cinquanta–, sinó a tot arreu. Davant tot això, el govern pretén recuperar el concepte d’“immersió lingüística”, que no vol dir només fer servir el català a les classes, sinó que defineix una metodologia, un conjunt de tècniques, perquè realment la llengua pròpia del país esdevingui vehicular en la relació entre alumnes i mestres i entre els mateixos alumnes.

La “immersió” es va començar a desplegar durant els anys 80 al cicle de preescolar i de primària a les escoles de l’àrea metropolitana. Ara el govern, tal com va explicar ahir el conseller d’Educació, Ernest Maragall, vol estendre aquestes tècniques a totes les etapes d’ensenyament, la secundària inclosa, i vol fer-ho, a més, a tot el país, perquè els efectes de la nova immigració sobre el sistema ja no es detecten exclusivament a l’entorn de Barcelona, sinó arreu.

La preocupació respon a una realitat innegable. Aquesta és la part de la història que no explicava fa uns mesos el reportatge de pretesa denúncia de Telemadrid. En realitat, el pes del castellà en tots els àmbits i els nivells de l’ensenyament a Catalunya cada vegada és més perceptible. És obvi que el retrocés del català no es pot frenar exclusivament amb actuacions escolars i que la tebiesa de les administracions en altres àmbits és alarmant. Però també ho és que no es pot retrocedir en un front tan sensible i estratègic, on s’havia avançat molt en les darreres dues dècades. L’únic problema de les intencions expressades ahir pel conseller és la timidesa i la lentitud amb què es prendran les noves mesures.