Keep calm
Eutanàsia per al 52%
Després de l’espectacle de dijous en aquest Parlament escapçat, l’única sortida digna per a aquest govern del 52% és una eutanàsia, pietosa i ràpida, que deixi pas a unes eleccions avançades i a un nou govern en què l’ambició nacional vingui marcada pel PSC. És, de fet, exactament el que passa ara, però amb els socialistes catalans en el poder tot es visualitzarà molt millor i, sobretot, no entrarà en contradicció constant amb la voluntat dels votants. Com a complement del PSC s’hi pot posar qualsevol combinació –ei, sempre amb independentistes– que garanteixi als desconfiats que les escoles i TV3 no estaran gaire pitjor que ara.
Una coalició d’aquest tipus és perfectament justificable, especialment si a Madrid hi ha un govern encapçalat pel PP. Una mena de reedició del vell tripartit, a més, tranquil·litzaria els jutges espanyols i acabaria de fer encaixar Catalunya com a comunitat autònoma de règim comú, si més no durant un temps. Al capdavall, Madrid ja se n’ha anat com a centre de poder i decisió a tots els nivells; però, d’aquesta manera, Barcelona podria, almenys, retenir la condició de segona ciutat de l’Estat que ja li regategen els mitjans de Madrid a favor de València o Màlaga. Al PSC tot això ja li aniria bé. A l’oposició, amb lideratges nous, la part dels independentistes que no toqués poder es reorganitzaria i generaria un nou discurs a partir de l’experiència del procés que va culminar el 2017 i la fase posterior de repressió. No estarien condicionats per despatxos ni repartidores i podrien dedicar-se a treballar la societat civil, redreçant la mobilització i orientant-la cap a un horitzó que ara ja sabem que s’ha de basar en una desobediència massiva i indefinida. En definitiva, els independentistes han de tornar a ser els que no tenen res personal a perdre, però sí un país per guanyar.