Fer memòria

Reco­pi­lar mots de les cases del poble i veure, en una expo­sició, com era la riera. Són dues bones ini­ci­a­ti­ves enge­ga­des aquest estiu a Santa Coloma de Far­ners que ens aju­da­ran a fer memòria, a recor­dar el pas­sat, a reviure temps d’infan­tesa, a reme­mo­rar noms i mots, a vol­tes ja en desús, i a enten­dre els nos­tres orígens, el nos­tre pai­satge, les nos­tres vivències.

Les pro­pos­tes han estat ben aco­lli­des i són tema de tertúlia dis­tesa i engres­ca­dora entre els veïns grans i no tan grans de la vila. Entu­si­as­mats, avis, àvies i per­so­nes d’una certa edat han començat a men­ci­o­nar els mots de les cases i boti­gues per una pro­posta d’Òmnium Selva Inte­rior i l’Arxiu Comar­cal de la Selva, que han enge­gat una acti­vi­tat de par­ti­ci­pació col·lec­tiva amb el propòsit de recu­pe­rar els renoms de les cases del poble. Tot pre­nent la fresca al parc de Sant Sal­va­dor o els dime­cres al Firal, escol­tant les sar­da­nes dels dilluns a la plaça, en el Face­book, ha sor­tit que si a can Sanal, a cal Blan­quer, a can Mansa, a can Bomba, a can Caga­nis­sos, a can Nan, a can Non, a ca l’Esta­sio i així entre ria­lles i anècdo­tes, reme­mo­rant èpoques pas­sa­des, van sor­gint un piló de mots que feia temps que no es pro­nun­ci­a­ven. “Recor­des quan anàvem a com­prar sidral i regalèssia a can Notxo el diu­menge a la tarda i ho llepàvem tot anant a la font del Roure, de cal Espar­ver, de can Oli­ve­res, a la font Picant?”, comenta el grup engres­cat. La colla de ter­tu­li­ans es plany dient que de les fonts que s’han men­ci­o­nat mol­tes ja no hi són, ja no ragen, han des­a­pa­re­gut. La con­versa tan ani­mada passa de la ria­lla a la pre­o­cu­pació perquè la seque­dat que patim i que enva­eix tot el país espanta. La tertúlia desem­boca en una queixa, es parla d’un piló de creus apa­re­gu­des a la riera Major. S’han posat per mos­trar la degra­dació de l’indret, sort que ara l’Ajun­ta­ment ha tor­nat a dema­nar a l’ACA que deixi anar aigua des del sifó del Pas­te­ral i se n’hi veu una mica. “Tant que ens hi banyàvem, en aquesta riera.” Pre­ci­sa­ment l’enti­tat Riera Viva demana foto­gra­fies de totes les èpoques, prin­ci­pal­ment imat­ges en què apa­re­guin ciu­ta­dans que gau­dien de l’aigua que hi bai­xava.

Sí: Santa Coloma està deci­dida a recu­pe­rar la memòria més local, més nos­tra; la memòria que ens arrela al ter­ri­tori i ens recorda on vivim i com ho fem.