Els bojos hem estat nosaltres

Un costum estiuenc molt arrelat (únicament en la meva persona) és anar al cinema amb un jersei i uns mitjons a la bossa de mà. Quan s’apaguen els llums els trec discretament i em blindo contra les temperatures glacials que inunden la sala. Fa anys que no hi trobo la lògica, però sempre havia pensat que el problema era meu, perquè això de la temperatura de confort és clarament subjectiu. Que ara el govern hagi decidit posar una mica de seny en el desgavell termostàtic serà d’agrair per als qui no ens agrada congelar-nos a l’estiu ni rostir-nos a l’hivern. Però és força lamentable que ho hagi de fer per l’amenaça de la guerra a Ucraïna. Veiem les orelles al llop i tothom a córrer. Se sap fa dècades que el malbaratament energètic és un problema que posa en joc el nostre futur, accelerant la crisi climàtica. Per desgràcia, estem massa acostumats a viure per sobre de les nostres possibilitats ambientals. Pensem que el temps és boig –quan els bojos som nosaltres– i confiem que la tecnologia ens ho solucionarà tot. Que volem estar més fresquets sense sentir-nos culpables? Ja apareixerà qui s’inventi algun artefacte nou i sostenible, i no passa res si per fabricar-lo cal gastar encara més energia i consumir més recursos. No, no es tracta d’això, es tracta d’entendre que aviat tots –incloses les energètiques– haurem de renunciar a privilegis i guanys. Qui no hi estigui disposat sempre es pot refugiar al “paradís de les llibertats” que és la capital de l’Estat, on Ayuso ja ha anunciat que Madrid no se apaga. L’eslògan és bo; les conseqüències, nefastes.