Nits de Farners

Aviat és dit (o ballat, o can­tat...): el fes­ti­val Parau­les Noc­tur­nes de Santa Coloma de Far­ners ja car­rega una mot­xi­lla amb dis­set edi­ci­ons. Una altra acti­vi­tat con­so­li­dada. Bona feina cul­tu­ral, doncs, d’Òmnium i l’Ajun­ta­ment, amb la regi­dora Mireia Mit­ja­vila al cap­da­vant. El fes­ti­val Parau­les Noc­tur­nes cada vegada toca més regis­tres, en una sàvia com­bi­natòria de pro­pos­tes per a fer refle­xi­o­nar i dis­treure el públic a les deu de cada diven­dres de juliol. I endemés, ara, amb tast de begu­des autòcto­nes un cop aca­bada la funció. Salut!

Diven­dres pas­sat els colo­mencs van poder emo­ci­o­nar-se amb l’exqui­sida actu­ació de Neus i Elena Masó (Com­pa­nyia Impàs). El títol: Andare. Una tra­gi­comèdia basada en els fets reals d’una pro­ta­go­nista que va haver de fugir de la guerra i adap­tar-se a una soci­e­tat des­co­ne­guda. Una obra i una història per pen­sar-hi, no cal dir-ho (o ballar-ho, o can­tar-ho). També una obra per arren­car un somrís mesu­rat. Però què havíem tin­gut el diven­dres ante­rior? Doncs cap mesura en les ria­lla­des. El públic es va pixar de riure amb l’actu­ació còmica de dos artis­tas­sos, Fer­ran Frauca i Fonso Cas­ti­llo. El guió: una carta de res­tau­rant. El propòsit: que la gent no degustés sinó que “(de)aus­cultés”. Frauca i Cas­ti­llo, quins grans gui­tar­ris­tes! Qui­nes veus tan por­ten­to­ses! Quina gro­tesca ges­tu­a­li­tat i, alhora, quina ele­gant con­tenció de movi­ments! I ja tenim aquest colum­nista havent de sor­tir al balcó una altra vegada per cri­dar ben fort que no, que no entén de cap manera que TV3 (aque­lla cadena tele­vi­siva que abans era la nos­tra) tre­gui tants pollas­tres res­sus­ci­tats per tan­car amb música deter­mi­nats pro­gra­mes i que alguns veri­ta­bles genis de la inter­pre­tació con­tinuïn a la cam­bra fosca sen­zi­lla­ment perquè no es dedi­quen a fer el lla­go­ter a pro­duc­tors que tallen el bacallà, sem­pre els matei­xos i sem­pre fent con­xorxa amb deter­mi­nats fun­ci­o­na­ris de la casa. Fer­ran Frauca i Fonso Cas­ti­llo tenen un currículum pro­fes­si­o­nal bri­llant, pot­ser massa bri­llant per haver d’arros­se­gar-se a dema­nar cinc minuts de presència mediàtica quan merei­xe­rien mit­ges hores o hores sen­ce­res. I bé, tot això que hi tenim gua­nyat a comar­ques: espec­ta­cu­lars parau­les noc­tur­nes que els capi­tos­tos mediàtics de Bar­ce­lona (sords com una perola) ni tan sols volen sen­tir.