El gel, punta de l’iceberg d’una tardor incerta

Convé que no ens prenguem com una anècdota estiuenca l’escassedat de productes en aparença tan superflus com el gel usat en les begudes. Se n’ha triplicat el preu per la caiguda de la producció i de l’emmagatzematge per l’increment de costos (des de l’electricitat fins al plàstic) i la demanda ha repuntat per la calor i la tornada del turisme. Cal no perdre de vista aquest esquema. La problemàtica del gel és un avís del que pot passar aviat amb productes bàsics que omplen el carro de comprar, amb els subministraments –compte amb l’aigua si no plou– i amb l’energia. Quan la causa de l’encariment de productes i serveis bàsics desapareix, la resistència dels preus a tornar als nivells inicials és numantina, i si ho acaben fent, és amb retard. S’està comprovant amb els carburants, que no tornen als nivells inicials, i el fenomen podria ser més acusat amb els aliments. Fins ara els indicadors del sector turístic són positius i ajuden a mantenir el pols de l’economia catalana, però no poden ser la cortina de fum d’una realitat imminent menys optimista, que el sospitós augment de l’atur al juliol comença a apuntar. De moment, el preu de l’energia combinat amb un estiu tòrrid ja ha fet present un fenomen que semblava irreal: la pobresa energètica també a l’estiu.

Les solucions estructurals –reduir la dependència energètica de l’exterior, augmentar les fonts renovables, apostar de veritat per l’agricultura i el consum de proximitat– han de córrer en paral·lel a les mesures temporals de protecció de l’economia i les famílies, sobretot les més vulnerables, amb bons socials per cobrir les necessitats bàsiques. Entre aquestes hi ha d’haver l’estalvi com a actitud institucional i personal saludable. Un estalvi que redueixi la demanda i contribueixi a contenir preus, amb permís de Putin. En aquest sentit, decisions com la bonificació de l’energia amb caràcter indiscriminat han de ser revisables perquè no tindran efecte d’estalvi, i alternatives conjunturals com recórrer de nou al carbó o tibar de la nuclear tenen implicacions mediambientals que cal vigilar.