Més polític o més humà?

Agre debat a les xarxes socials, que són una part del món, però no tot el món, entre les dues forces independentistes majoritàries. Encetem l’agost igual que vam tancar el juliol, amb un matrimoni de conveniència a Palau on la parella no només ja no es parla, sinó que s’insulta directament i poc li queda per treure’s els ulls quan no comparteixen taula. La de dinar, no pas la de diàleg. Encara cueja l’episodi de l’insult racista que la diputada d’ERC Najat Driouech atribueix als seguidors de Laura Borràs el dia que la mesa del Parlament la va fer fora de la presidència, que ja ens arriba una nova remesa. Ara la discussió se centra en la utilització mediàtica, o no, dels fills de l’Oriol Junqueras per potenciar la imatge de víctima política. No cal dir que la gent d’ERC ha sortit en tromba a desqualificar qui així ho defensa, i la gent de Junts o que no combrega amb ERC, com a resposta, s’ha fet un fart de repiular el reportatge que Junqueras va concedir a La Vanguardia i on se’l veu a portada jugant amb els dos infants. Uns li retreuen la diferent vara de mesurar quan es tracta de fer servir la família per a finalitats polítiques, i els altres neguen que darrere d’aquesta presència als mitjans dels menors hi hagi cap altra intencionalitat que mostrar la imatge més personal i íntima del líder republicà. En tots dos casos, però, ens movem en el fangar dels interessos i de les repercussions de cada gest.

Els personatges públics estan sotmesos a una pressió social que la gent de carrer exigim, però al mateix temps ens costa d’entendre encara que ens plau disseccionar. Són gent que incorporem a les nostres vides, com si hi tinguéssim un parentiu de sang, però que no coneixem de res. Això sí, quan sentim que ens han fallat, tenim tot el dret per destrossar-los. Mostrar-se més proper, repartir petons i abraçades a dojo i anar als actes de partit amb la canalla i la dona, o l’home, per humanitzar el candidat i apropar-lo als possibles votants pot comportar haver de pagar un preu massa alt. I no sé si val la pena.