Veïns indesitjats

Senglars, rates, coloms, gavians, mosquits. La fauna es torna urbanita. Els foragitem dels seus espais originaris, els sobrealimentem, n’encreuem espècies i els perseguim per diversió. I després ens sorprenem que les rates campin tranquil·lament enmig dels vianants, que els senglars remenin escombraries a qualsevol carrer, que les cagarades de coloms siguin omnipresents o que els gavians envaeixin agressivament les terrasses per endrapar les restes de l’esmorzar o del dinar. Fins al punt que la situació es converteix en un problema, i greu en molts casos. La mossegada d’un senglar a una nena de Cadaqués no és una broma. O les malalties que poden transmetre coloms, gavians i rates, tampoc. A Cadaqués, per exemple, han acordat mesures especials per caçar senglars i evitar que baixin al nucli urbà. Volen que l’ensurt d’aquesta setmana no es torni a repetir. Alhora, però, es queixen del reiterat incompliment de l’ordenança municipal que prohibeix explícitament alimentar-los. Veïns o turistes, equivocadament, s’entendreixen amb l’animal i li omplen el pap. No sé on veuen la gràcia que un porc salvatge endrapi menjar humà. En realitat, la seva acció el que fa és engreixar un problema que guanya volum i que cada cop és més complicat de controlar.

La solució a aquesta sobredimensió no hauria de ser l’eliminació d’espècies. Sinó una gestió de la natura correcta i coherent. Trobar les densitats desitjables i el lloc idoni on viure i conviure. Cadascú al seu lloc i amb els recursos que li pertoquen. Tan simple i tan complicat. En principi la cosa ja estava ben ordenada. Però entre l’espècie que se suposa que és superior i el canvi climàtic –en què també hem tingut alguna cosa a veure–, l’ordre animal s’ha sacsejat. Depredadors que no fan la seva funció perquè estan en vies d’extinció, boscos abandonats i que no proporcionen prou aliment als seus inquilins naturals, encreuaments d’espècies que predisposen a una criança desmesurada... i l’animal es veu obligat a tirar d’instint i a buscar l’aliment on sigui, destrossant si cal grans extensions de conreus o baixant fins a l’asfalt per remenar en les escombraries. És evident que, per posar fi a aquest veïnatge indesitjat, ja no n’hi ha prou només amb la caça. Són plagues descontrolades i els esforços haurien d’anar molt més enllà.