Clavegueres impenetrables
L’existència de serveis secrets s’ha assumit com una necessitat dels estats. Més enllà de la valoració ètica que mereix aquest fet, un cop materialitzada la seva existència, la diferència l’estableix la qualitat democràtica d’uns i altres estats. En el cas de l’espanyol, el salt a l’abisme es produeix quan els serveis secrets fan de policia patriòtica i, en lloc d’espiar, conspiren per difamar. Els elements que han escapat del control del CNI amb més o menys tolerància de la seva direcció acaben de dibuixar un quadre inquietant. Igualment greu és l’actitud inamovible de tirar sorra sobre cada escàndol que protagonitzen els autoproclamats guardians de les essències de l’espanyolitat. L’opacitat de les actuacions és absoluta i els últims moviments de l’executiu fan basarda. Que el PSOE pretengui que l’anunciada nova llei de secrets oficials s’homologui a les legislacions més avançades d’Europa perquè dependrà de Presidència i no de Defensa i perquè els alts secrets deixaran de ser-ho passats 50 anys és una matussera presa de pèl del mateix nivell que considerar assumides les responsabilitats polítiques amb un simple relleu de la directora del CNI per la seva mà dreta. Fa tot l’efecte que el PSOE vol que el PP i Cs li aprovin la nova llei en lloc de la majoria de la investidura.
Fins ara no s’ha pogut fer res per combatre els abusos de poder. Les 13 denúncies i querelles presentades són poques perquè, fins que es va fer públic l’informe de Citizen Lab que detallava els espiats amb Pegasus, qualsevol iniciativa en aquest sentit tenia com a pronòstic un recorregut judicial escàs o nul. Ni tan sols les revelacions del comissari Villarejo, braç executor de la guerra bruta, havien obert una escletxa prou gran per intentar burxar-hi judicialment. Hi ha hagut molt interès a desacreditar Villarejo perquè és un ressentit, però, quan acompanya les seves revelacions de documents enregistrats, l’acusació de mentider compulsiu s’ha de revisar. Ara, indicis i evidències són prou consistents perquè els jutjats investiguin. La llista de damnificats és extensa i les finalitats, sempre espúries.