Trencar govern, per què?

Dos no discuteixen si un no vol, i un bon negoci entre dos tampoc es trenca si un no vol i sobretot si no tenen en perspectiva cap negoci millor. Si no es vol trencar, els bons negocis resisteixen com ciment armat i són sorra de la platja. És el que té el govern actual, que és un bon negoci per a tots dos socis i que per això no es trencarà, i que cap dels dos té en perspectiva, tampoc, un negoci millor. De moment és així per més que s’enxerinin o ho facin veure. Es repeteix l’escenari del mandat del president Torra amb els papers canviats. Per això Aragonès insisteix en l’estabilitat del govern i llança frases boniques. “Tots els consellers estan compromesos.” El nivell d’hostilitat entre els socis fa enrogir. Ja no s’estan de res. Es diuen de tot, a totes hores i a tots els nivells. Un concurs per veure qui dona més la raó a Aznar quan deia que ja ens estomacaríem entre nosaltres. I a pesar d’això el govern no es trencarà. Altra cosa no dominarà, però aquest tema Aragonès el domina. La clau la té ell, i no la posarà al pany. Ara no. Per grosses que se les diguin. Són majoria de govern, i les majories de govern treballen per l’estabilitat. Els que són algú a Junts i potser estarien pel trencament (que n’hi ha) no el provocaran mentre l’entorn Borràs (que diu que sí que el provocaria) clavi esternoc rere esternoc al sentit comú de la vida política i doni via lliure a ERC per garlar de megalomania, atacs a la llibertat d’expressió i racisme.