La por no és només als carrers solitaris

Les noies que tenim a casa s’ho repen­sen aquests dies a l’hora de plan­te­jar-se anar a la dis­co­teca. Ja no és només pen­sar com en tor­na­ran, si els pares les han d’anar a bus­car, com fer-ho per no pas­sar por al final de la nit. Fins ara, la por la feien els car­rers fos­cos i buits del camí de tor­nada. Ara, la por s’ha ins­tal·lat a l’inte­rior de la dis­co­teca, un lloc ple de gent on les noies no se sepa­ren de les ami­gues per si les pun­xen. I així anem les dones. No només no avan­cem en la lli­ber­tat d’anar soles i segu­res pel car­rer, sinó que la por s’ha colat al mig de la mul­ti­tud. Sem­bla que hi ha qui ens vol tan­ca­des a casa i ens vol fer retro­ce­dir unes quan­tes dècades pel que fa a la nos­tra lli­ber­tat.