Morts per culpa del wifi

Viuen a les selves i muntanyes del sud de Veneçuela i el nord del Brasil, en les profunditats de l’Amazones, formant comunitats aïllades però que es comuniquen entre elles. Han viscut durant segles en contacte amb la naturalesa, des que fa 15.000 anys els seus ancestres van arribar a Amèrica del Sud després de recórrer el continent des de l’estret de Bering, procedents d’Àsia. El poble ianomami –que traduït significa simplement “ésser humà” i que actualment està format per unes 38.000 persones– no va entrar en contacte amb els homes blancs fins a mitjans del segle XX, quan el govern del Brasil va enviar soldats als seus extensos territoris per delimitar la frontera amb Veneçuela. A partir de llavors el seu benestar es va acabar, en un patró repetit arreu del planeta. L’arribada de funcionaris i missioners va estendre malalties contra les quals no tenien immunitat. El xarampió i la grip van causar milers de morts. Amb les carreteres i els colons també van arribar els enganys, la desforestació, l’alcoholisme... Als anys vuitanta la febre de l’or va inundar les seves terres de forasters violents que els van matar impunement. En set anys van morir el 20% dels ianomamis. El 1993 l’ONU va demanar oficialment perdó pel genocidi a què van ser sotmesos. Ara en teoria estan més protegits per llei, però la seva vulnerabilitat es manté. Al mes de març, quatre ianomamis van ser assassinats en una discussió amb soldats veneçolans. El seu delicte: reclamar un router i l’accés al wifi que havien pactat amb els militars i que després els van negar.