Opinió

Marea alta

Dir prou és cosa de tots

Ahir m’explicaven que corre, per les xarxes, un vídeo on es veuen dos actors en un pas de vianants d’un carrer qualsevol d’un país occidental. La noia porta una faldilla ben curta i s’atura perquè el semàfor dels vianants està vermell. El noi porta un mòbil a la mà i aprofita l’espera per fer fotos de les calces a la noia amb el mòbil col·locat estratègicament sota la faldilla. Mentrestant, l’equip enregistra la seqüència i la reacció de la resta de vianants que, desconeixent que són víctimes d’una càmera indiscreta, esperen el canvi del semàfor i es miren l’home amb cara de sorpresa. Tots fan cares de desaprovació, però ningú no gosa dir-li res. I, amb aquesta passivitat, consenten que la noia sigui vexada i humiliada. Consenten l’abús i se n’acaben convertint en còmplices. D’això van les complicitats indecents! De consentir.

Consentir situacions que no ens agraden per por d’enfrontar-nos al desvergonyit aprofitat diu molt de nosaltres. De complicitats indecents en trobem cada dia en el nostre entorn quotidià: al carrer, a la feina, amb els amics. No només en situacions relatives a la relació entre sexes. Malparlem dels abusadors, però què fem per aturar aquestes situacions o per canviar-les quan les vivim en primera persona? Dir prou és cosa de tots.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.