Consciència contra el despoblament

Ara és enganyós, però a la tardor, si podeu, aneu entre setmana a qualsevol poble de l’interior de menys de 200 habitants. O de 500. O de 1.000. Difícilment hi veureu ningú, i la sensació de manca de vida, fins i tot d’abandó, us envairà. Igual que un pantà sense aigua, un munt de cases deshabitades és senyal de tristor i d’alarma. El “rerepaís“ més enllà de l’àrea metropolitana i les grans capitals es despobla fa anys, mentre a la ciutat creixen els problemes derivats de l’excessiva concentració. Perquè tothom visqui millor, és urgent esmorteir el desequilibri. Serà lent, però el govern ha posat fil a l’agulla. Ara, el més important i alhora difícil, tot i que la pandèmia hi va ajudar, serà remoure mentalitats perquè més gent faci el pas. Hi pensem?