Editorial

El victimisme enfadós de Trump

L’escor­coll de l’FBI a la mansió de Flo­rida de Donald Trump dona ales polítiques a l’expre­si­dent dels Estats Units, però alhora ser­veix per enviar-li l’inequívoc mis­satge que haver estat l’home més poderós del món no t’atorga pas immu­ni­tat vitalícia. Com sem­pre, qual­se­vol acció des­ti­nada a escla­rir pos­si­bles irre­gu­la­ri­tats seves ser­veix de deto­nant perquè Trump intenti con­fon­dre el país amb la per­sona. D’aquí la can­ta­re­lla recur­rent que sense ell a la Casa Blanca el país se’n va pel pedre­gar. En rea­li­tat, si no és pre­si­dent és perquè la ciu­ta­da­nia el va fer fora després d’un pri­mer man­dat far­cit de polèmiques i exa­brup­tes, i si la poli­cia fede­ral l’inves­tiga és perquè hi ha indi­cis d’haver-se endut a casa mate­rial con­fi­den­cial que el podria com­pro­me­tre. Nova­ment s’entre­veu la par­ti­cu­lar manera amb què el mag­nat entén l’exer­cici del poder, que el situa per damunt de la justícia, i con­si­dera que el legi­tima a apro­piar-se de secrets d’estat.

De fons hi ha la intenció de recu­pe­rar el càrrec, unes aspi­ra­ci­ons més ego­cen­tris­tes que no pas pro­ducte d’una autèntica vocació de ser­vei. I unes aspi­ra­ci­ons, d’altra banda, cada vegada més com­pli­ca­des de fer rea­li­tat, encara que el popu­lisme acos­tuma a tenir premi entre els ciu­ta­dans anti­sis­tema o els des­en­can­tats amb els seus diri­gents. Apro­fi­tant-se de l’impacte que el vic­ti­misme de Trump té en un sec­tor de la ciu­ta­da­nia, els seus can­di­dats estan esca­lant posi­ci­ons a dins del Par­tit Con­ser­va­dor. La con­fecció de can­di­da­tu­res elec­to­rals i la seva con­fir­mació, però, passa per un llarg i com­pli­cat procés durant el qual les dues línies d’inves­ti­gació actu­al­ment ober­tes con­tra l’expre­si­dent –aquesta de l’FBI i l’altra del Congrés pel seu paper en l’assalt al Capi­toli– se li poden girar en con­tra fins al punt de bar­rar-li defi­ni­ti­va­ment el pas. Men­tre ell no para d’ali­men­tar la teo­ria de la cons­pi­ració i de la per­se­cució política, hi ha dues dades que el des­men­tei­xen. La pri­mera: l’actual res­pon­sa­ble de l’FBI el va nome­nar ell mateix. La segona: el govern de Biden ni tan sols va ser aler­tat de l’ope­ració poli­cial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia