Articles
Punt i apart
Avant
Barça: Ja vist
Remake de les nits de por de la temporada anterior, el Barça-Deportivo es confirma com un déjà-vu de fa un any, de codi intern de paper d'estrassa, d'estrelles en decadència, de ressuscitats espantats, d'espessor a la gespa i de remuntada obligada. Sigui el penal, sigui la falta, sigui la jugada de cada pa nostre, acabes guanyant per pit i collons. Demanàvem els REM i van aparèixer The Companys lleidatans (Puyol, Bojan) per fer que Xavi tornés a marcar un gol que frena la ingestió de Fortasec. Però és un cataplasma més, a l'espera de poder dir: "Això és nou i l'equip ens l'han canviat". De moment, sense notícies de moltes il·lusions d'un somni d'equip que no acaba d'arrencar.
Barça: Centrisme culer
Recuperats els Ronaldinho, Messi i Eto'o, centrem novament el Barça: tot pel mig. Retrobats els tres cracs, tornem a jugar-ho tot per la frontal. Inexistents, pràcticament nul·les les bandes, es confirma (reconfirma) que els noms no fan cap equip. La qualitat és evident, però l'embut pel centre va ser l'habitual del passat. Una altra vegada, recuperem la memòria del passat.
Barça: Realitat numèrica
Vuit partits al Camp Nou, vuit victòries i 24 punts. En set partits fora, només set punts. Dissabte que ve, València-Barça. Molt important, molt, per revisar el futur de l'equip i per veure quines opcions serioses té el Barça. I més quan el Reial Madrid rep l'Osasuna; no és el mateix arribar al gran clàssic del 22 de desembre al Camp Nou set punts per sota que quatre. I atenció, guanyant a València i oferint la victòria del Madrid davant l'Osasuna, vas i guanyes el Madrid una setmana després i acabes l'any a només un puntet de l'equip blanc. Només a un per evitar, a més, el poc original Nadal blanc.
Barça: Roberto
Diu gent de l'entorn més proper a Ronaldinho a Barcelona que aquests últims mesos el crac s'ha trobat molt sol. Que al marge dels amics habituals ha trobat molt a faltar l'escalf familiar i bàsicament el germà, de qui veus autoritzades de l'entorn del crac asseguren que aquests últims mesos se n'ha allunyat. Roberto ha tornat a guanyar quota mediàtica apareixent quan ell vol, on li dóna la gana i dient el que li dóna la gana. Moltes barbaritats, amb to pedant i aprofitant qualsevol moment per fer saber al club: "Sóc aquí". Laporta ahir al Canal + ho va dir clar: "El Barça no vendrà Ronaldinho". Li va faltar un punt i a part: "Com a mínim aquesta temporada".
Galeria d'errors: Crusat i Cardeñosa
Entrevisten ahir a El País el mític Julio Cardeñosa, autor d'una de les pífies més històriques del futbol. L'entrevista José Ángel de la Casa i li parla d'aquell Espanya-Brasil al Mundial 78 de l'Argentina. Contesta: "Vaig fallar perquè vaig pensar". Gran frase. Li val a l'Albert Crusat que, al minut 24 de l'Almeria-Valladolid d'ahir, va fallar estrepitosament, a l'estil Cardeñosa, sent generós. Per sort l'Almeria va guanyar i Crusat pot dormir tranquil...; relativament. Per cert, Cardeñosa d'aquí a un any i mig farà... 60 anys!
Espanyol:El tió caga a Saragossa
"Tió, tió, caga torró, si no cagues torró et foto cop de bastó". Aquesta és una de les moltes variants per acompanyar les bastonades de les criatures al tió el dia de Nadal al matí. Ahir l'Espanyol es va avançar a les festes i amb dues bastonades en quatre minuts i contra un rival amb deu jugadors va cagar. I el Saragossa feliç perquè li frena una guerra civil en època de pau i prosperitat. Tot i això, esplèndida primera part de l'Espanyol, que continua sense perdre després ja d'onze partits i que per falta de tranquil·litat al segon temps no va sortir de La Romareda amb tres punts de Champions i un gol de bandera firmat, un dia més, per Raúl Tamudo.
Opinadors: El torero savi
El torero i rei del paper cuixé (via talonari) Fran Rivera Ordóñez va fer dissabte una columna d'opinió al Marca. "Encara me'n recordo d'aquella tonteria de la selecció catalana" o "Cada vegada que Laporta obre la boca s'apuja el pa". La segona la podríem discutir perquè a Espanya el president del Barça emprenya cada vegada que opina i, esclar, també ho hem d'entendre. Com tampoc no ens hem de disgustar perquè un personatge com aquest parli de la selecció catalana com d'una tonteria. Només pot pensar això una persona que tenia una mare que vivia al Marroc perquè no volia saber res de l'Espanya roja, que s'havia declarat franquista i afiliada de pagament a Fuerza Nueva. Amb aquest currículum, prou que la criatura encara ha estat educada amb el que ens podíem esperar.
Remake de les nits de por de la temporada anterior, el Barça-Deportivo es confirma com un déjà-vu de fa un any, de codi intern de paper d'estrassa, d'estrelles en decadència, de ressuscitats espantats, d'espessor a la gespa i de remuntada obligada. Sigui el penal, sigui la falta, sigui la jugada de cada pa nostre, acabes guanyant per pit i collons. Demanàvem els REM i van aparèixer The Companys lleidatans (Puyol, Bojan) per fer que Xavi tornés a marcar un gol que frena la ingestió de Fortasec. Però és un cataplasma més, a l'espera de poder dir: "Això és nou i l'equip ens l'han canviat". De moment, sense notícies de moltes il·lusions d'un somni d'equip que no acaba d'arrencar.
Barça: Centrisme culer
Recuperats els Ronaldinho, Messi i Eto'o, centrem novament el Barça: tot pel mig. Retrobats els tres cracs, tornem a jugar-ho tot per la frontal. Inexistents, pràcticament nul·les les bandes, es confirma (reconfirma) que els noms no fan cap equip. La qualitat és evident, però l'embut pel centre va ser l'habitual del passat. Una altra vegada, recuperem la memòria del passat.
Barça: Realitat numèrica
Vuit partits al Camp Nou, vuit victòries i 24 punts. En set partits fora, només set punts. Dissabte que ve, València-Barça. Molt important, molt, per revisar el futur de l'equip i per veure quines opcions serioses té el Barça. I més quan el Reial Madrid rep l'Osasuna; no és el mateix arribar al gran clàssic del 22 de desembre al Camp Nou set punts per sota que quatre. I atenció, guanyant a València i oferint la victòria del Madrid davant l'Osasuna, vas i guanyes el Madrid una setmana després i acabes l'any a només un puntet de l'equip blanc. Només a un per evitar, a més, el poc original Nadal blanc.
Barça: Roberto
Diu gent de l'entorn més proper a Ronaldinho a Barcelona que aquests últims mesos el crac s'ha trobat molt sol. Que al marge dels amics habituals ha trobat molt a faltar l'escalf familiar i bàsicament el germà, de qui veus autoritzades de l'entorn del crac asseguren que aquests últims mesos se n'ha allunyat. Roberto ha tornat a guanyar quota mediàtica apareixent quan ell vol, on li dóna la gana i dient el que li dóna la gana. Moltes barbaritats, amb to pedant i aprofitant qualsevol moment per fer saber al club: "Sóc aquí". Laporta ahir al Canal + ho va dir clar: "El Barça no vendrà Ronaldinho". Li va faltar un punt i a part: "Com a mínim aquesta temporada".
Galeria d'errors: Crusat i Cardeñosa
Entrevisten ahir a El País el mític Julio Cardeñosa, autor d'una de les pífies més històriques del futbol. L'entrevista José Ángel de la Casa i li parla d'aquell Espanya-Brasil al Mundial 78 de l'Argentina. Contesta: "Vaig fallar perquè vaig pensar". Gran frase. Li val a l'Albert Crusat que, al minut 24 de l'Almeria-Valladolid d'ahir, va fallar estrepitosament, a l'estil Cardeñosa, sent generós. Per sort l'Almeria va guanyar i Crusat pot dormir tranquil...; relativament. Per cert, Cardeñosa d'aquí a un any i mig farà... 60 anys!
Espanyol:El tió caga a Saragossa
"Tió, tió, caga torró, si no cagues torró et foto cop de bastó". Aquesta és una de les moltes variants per acompanyar les bastonades de les criatures al tió el dia de Nadal al matí. Ahir l'Espanyol es va avançar a les festes i amb dues bastonades en quatre minuts i contra un rival amb deu jugadors va cagar. I el Saragossa feliç perquè li frena una guerra civil en època de pau i prosperitat. Tot i això, esplèndida primera part de l'Espanyol, que continua sense perdre després ja d'onze partits i que per falta de tranquil·litat al segon temps no va sortir de La Romareda amb tres punts de Champions i un gol de bandera firmat, un dia més, per Raúl Tamudo.
Opinadors: El torero savi
El torero i rei del paper cuixé (via talonari) Fran Rivera Ordóñez va fer dissabte una columna d'opinió al Marca. "Encara me'n recordo d'aquella tonteria de la selecció catalana" o "Cada vegada que Laporta obre la boca s'apuja el pa". La segona la podríem discutir perquè a Espanya el president del Barça emprenya cada vegada que opina i, esclar, també ho hem d'entendre. Com tampoc no ens hem de disgustar perquè un personatge com aquest parli de la selecció catalana com d'una tonteria. Només pot pensar això una persona que tenia una mare que vivia al Marroc perquè no volia saber res de l'Espanya roja, que s'havia declarat franquista i afiliada de pagament a Fuerza Nueva. Amb aquest currículum, prou que la criatura encara ha estat educada amb el que ens podíem esperar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.