opinió
La cultura, un bé essencial
Riure és un fet social? Necessitem riure? Què passa si deixem de riure? S’extingirà algun dia el riure? Això és el que planteja la companyia Escarlata Circus al seu nou espectacle La grUtesca, que s’estrena a Fira Tàrrega el proper mes de setembre.
Públic de Lloret, Girona, Porqueres i Figueres tenen la sort aquest mes d’agost de poder gaudir d’aquest espectacle que està fent residències en espais culturals públics d’aquests municipis gironins. Són assajos oberts on la companyia pot provar el que millor funciona i ajustar tempos abans de l’estrena.
També aquests dies a Figueres es pot assistir als assajos oberts que la creadora teatral i actriu gironina Carla Rovira està fent del seu nou espectacle, Èxit through the gift shop, que també estrenarà a Fira Tàrrega al setembre. Un espectacle que se centra en els processos de gestació que no van bé.
I aquesta setmana a Lloret la companyia de teatre contemporani resident a Sils Monte Isla també participarà en un assaig obert amb públic amb el seu nou espectacle, Donde empieza el bosque acaba el pueblo, que estrenarà al TNT, el Festival Terrassa Noves Tendències, que se celebrarà a finals de setembre.
Acompanyar la creació artística és bàsic, i des dels espais públics ha de formar part dels seus fulls de ruta. Sense creació no tenim exhibició. I si creiem fermament que la cultura és un bé essencial, cal cuidar-la, acompanyar-la, promocionar-la i protegir-la.
Que els espais públics puguin acollir aquests assajos oberts permet trencar la relació tradicional entre el públic i la programació cultural basada en la compra d’una entrada per accedir a un espectacle, a una exposició, a un concert… I enriquir totes les parts: públic, companyies i equipaments culturals.
Acompanyar la creació artística permet, entre d’altres coses, l’acostament del públic als espais de creació, permet un important intercanvi de valors entre la ciutadania i les companyies creadores. Permet l’accés del públic a noves experiències i que les puguin acabar incorporant als seus hàbits culturals i personals. Uns valors que cal cuidar i que no es preservaran per si sols si no apostem, com a país, per una ordenació i un enfortiment de les polítiques públiques de suport a la creació.