Plantacions de maria

Des que va començar l’estiu han transcendit una desena d’operacions policials per desmantellar plantacions de marihuana a les comarques gironines. Catalunya, segons els experts, s’ha posicionat en el primer lloc en la producció de la marihuana que es consumeix a Europa, i algunes comarques, com la Selva, són un punt especialment calent. També es van repetint les detencions i els comisos d’aquesta droga en viatgers que marxen cap a altres països. De fet, la posició geogràfica propera amb França i el fet que hi hagi zones abruptes, masies i naus industrials abandonades, converteixen part del territori català en el lloc ideal per a aquests conreus, tant interiors com exteriors. Segons Endesa, el frau elèctric de les plantacions en interior –que roben el corrent elèctric– és enorme, ja que una plantació consumeix el mateix que 80 habitatges, i això repercuteix en la qualitat del serveis dels veïns propers. Endesa no és que faci gaire pena –les elèctriques s’estan fent d’or amb la crisi energètica–, però sí que és cert que els robatoris augmenten el risc d’incendi i al final els acabem pagant tots. En qualsevol cas, les dades sobre les plantacions són més que preocupants: en només sis anys, la quantitat de plantes de marihuana decomissades a Catalunya per part dels Mossos d’Esquadra s’han multiplicat per 13. Les detencions que les acompanyen indiquen una altra dada que s’ha de tenir en compte: més de la meitat dels detinguts el 2021 no tenien antecedents penals. És cert que s’han desmantellat organitzacions molt ben preparades dedicades al narcotràfic, amb sucosos beneficis i activitats delictives en paral·lel. Però altres persones han trobat en el cultiu de la marihuana una sortida a les penúries laborals, especialment arran de la pandèmia. Davant de l’augment alarmant del nombre de plantacions i el que això comporta d’inseguretat, prenen força els arguments de qui proposa la regulació del mercat com una manera de reduir les màfies i el mercat negre, i també de garantir la seguretat dels consumidors i poder fer polítiques clares de formació i informació sobre el risc d’addicció a les drogues. A l’altre plat de la balança, i també a tenir en compte, l’alerta dels metges sobre el fet que regularitzar minimitzi el risc que comporta el cànnabis per als adolescents. Un debat obert que no s’hauria d’ajornar gaire.