La Borràs s’embala

Laura Borràs no s’està de punyetes i l’equip jurídic tampoc. Altres s’han retirat a agafar forces per insistir en la lletania de la desjudicialització i ella esgota tràmits administratius imprescindibles per judicialitzar el seu cas a Europa. I així ho expliquen. Va ser el “bon dia” del curs parlamentari que ahir s’inaugurava. No s’està de res. Em costa entendre-ho, encara que ho respecto, i tinc la impressió que dins de Junts també n’hi ha molts que no ho entenen ni ho comparteixen i que tiren endavant per evitar la trencadissa. La petició a la mesa perquè reconsideri la suspensió com a diputada no és que es faci amb la boca petita, no. Es fa de tràmit. Pur tràmit. Es deixa ben clar que “servirà per esgotar els recorreguts administratius abans d’obrir la via judicial a Europa”. Ningú espera que la mesa reconsideri res. La pregunta enmig de l’embolic seria: i d’Europa, què se n’espera? Com pairan el nou gir de guió del Netflix català? Ara els independentistes es vulneren els drets entre ells? Europa és estranya, és cert, però no els ho posem fàcil. Veuen com ens estomaquen per anar a votar, que proclamem la independència uns segons, que els reclamem que intervinguin al mateix temps que reconeixem una taula que no es reuneix, i ara, per postres, anem a explicar-los que ens les fotem entre nosaltres per quatre engrunes autonòmiques. A veure si ens diran, a l’estil de l’àvia Neus, que qui ens entengui que ens compri.