Raça humana
La consciència, de vacances
Si una cosa hem d’agrair-li a la primera ministra finlandesa és que amb un vídeo on se la veu ballant –no esquarterant ningú, no ho oblidin, sinó ballant– no només ha generat un tema de conversa excitant. Les imatges d’una dona jove i amb poder divertint-se –aquesta combinació de dona i poder és la que realment provoca urticària a tot l’exèrcit mundial de masclistes– han servit per confirmar-nos que la societat, contínuament, examina la meitat dels seus éssers humans amb lupa i amb errors malintencionats de càlcul pel simple fet d’haver nascut amb trompes de Fal·lopi. Els debats generats al voltant del vídeo de Sanna Marin també han vingut a recordar-nos que en aquests dies tenim o volem tenir el cos i la ment en aquells aspectes que ens permeten aparcar una mica les preocupacions que ocupen el cent per cent del nostre temps quan tornem de les vacances. Amb la pandèmia a l’aguait però emmascarada per una espècie d’amnèsia col·lectiva, aquest mes hem pogut conèixer la Neula, la gossa del president Aragonès, o saber quina forma prenen unes palanques si s’apliquen a un club esportiu. Parlar de tot això –i descobrir que a Finlàndia no són tan tristos com plasmen els films de Kaurismäki– és el que necessitem. Així, de retruc, no ens hem d’espolsar les consciències recordant que durant la primera meitat de l’any no hem mogut ni un dit per evitar les prop de 700 morts al Mediterrani d’immigrants que tractaven d’arribar a Europa o per destronar Catalunya del rànquing de més desnonaments portats a terme per dia, d’on s’entesta a no perdre la pole position.