Hipra

Calma. No patiu. No soc nega­ci­o­nista. Us escriu un ser­vi­dor favo­ra­ble a la vacu­nació no només per a la covid sinó per a totes les altres malal­ties que puguin amenaçar-nos. Vaig lliu­rar el meu braç dret a les dues dosis de Moderna que van pro­te­gir-me, com a tants d’altres, dels efec­tes més nocius del coro­na­vi­rus, sobre­tot per aquells que ja no vivim en plena joven­tut física tot i que men­tal­ment em con­si­dero un juve­nil.

Ara arri­ben els cants de sirena de la vacuna “cata­lana”, la que Hipra, mul­ti­na­ci­o­nal d’Amer, vendrà a tot el món. Vade retro. Aquesta gent feien fins fa qua­tre dies vacu­nes i medi­ca­ments per a tota la fauna (ani­mal) que us pugueu ima­gi­nar. És evi­dent que l’expe­ri­men­tació pre­ci­sa­ment amb ani­mals ha estat un fac­tor deter­mi­nant en l’evo­lució i la inves­ti­gació en la mede­cina des dels temps d’Hipòcra­tes. Ara bé, si puc triar (puc?) pre­fe­reixo que em pun­xin una vacuna d’Oxford abans que una vari­ant més recent, per molt cata­lana que sigui. Quan penso en Hipra el pri­mer que em ve al cap són cavalls i bar­rets sump­tu­o­sos a Ascott.

La covid, això sí, ha estat una palanca, ara que la paraula està tan de moda, for­mi­da­ble per a la mul­ti­na­ci­o­nal cata­lana. Només cal obser­var la petita metròpoli que estan aixe­cant en un temps rècord a Aigua­viva. És un èxit sani­tari però també econòmic d’una com­pa­nyia que sem­pre ha tin­gut una política comu­ni­ca­tiva que ha ten­dit a la fos­cor. Allò tan nos­trat que ens fa ver­go­nya dir que gua­nyem molts diners, ja sigui per temor al que diran o a Hisenda. Ningú ho vol dir, però Amer també és el poble de Puig­de­mont.

La pro­moció de la pri­mera vacuna humana de la com­pa­nyia amb tota la maquinària del govern i l’apa­rell mediàtic de Madrid par­lant de des­co­bri­ment “espa­nyol” i del con­se­ller Argi­mon qua­li­fi­cant l’invent de “català” és, també s’ha de dir, la penúltima esce­ni­fi­cació del país en què vivim.