Opinió

A la tres

Un feix de llum

“El coratge de Juan Carlos Unzué lluitant contra l’ELA i pels que pateixen ens redimeix d’una altra setmana de foscor

Putin deci­deix matar 25 ucraïnesos en una estació de tren per afe­gir-se a la cele­bració del dia de la inde­pendència d’Ucraïna; una mà negra intenta eli­mi­nar la pri­mera minis­tra de Finlàndia, Sanna Marin, uti­lit­zant fotos i vídeos pri­vats que no dona­rien per omplir deu minuts de Sálvame; un nou àudio del comis­sari Villa­rejo ens per­met escol­tar-lo recla­mant una jubi­lació “amb honors” i pen­si­ons vitalícies pels ser­veis pres­tats empas­ti­fant Cata­lu­nya, la democràcia i l’estat de dret... El calen­dari està ple de set­ma­nes com aquesta, lúgubres a més no poder, però de tant en tant un feix de llum tra­vessa l’escena de mig a mig i ens recorda que hi ha llum i vida intel·ligent més enllà del femer nos­tre de cada dia.

Té nas­sos que la bona notícia ens l’hagi de por­tar un par­tit de fut­bol, però és així. El fut­bol també és un alta­veu de cau­ses jus­tes, com ara la lluita dels malalts d’ELA per fer saber al món que ells també exis­tei­xen, i que estan con­dem­nats a l’ago­nia i la mort per una malal­tia que el 99% dels mor­tals des­co­neix del tot, començant pel seu nom (escle­rosi late­ral ami­otròfica), seguint pels símpto­mes o les fases de pro­gres­siva dege­ne­ració abans de la mort, i aca­bant per la falta de recur­sos per a l’atenció, el trac­ta­ment i la inves­ti­gació de la malal­tia.

Cal agrair al fut­bol la seva cara espor­tiva, la seva cara solidària, les amis­tats que és capaç de for­jar entre tant ego­isme, que dos transatlàntics com el Barça i el Manc­hes­ter City tin­guin ànima, i s’impli­quin en un par­tit benèfic (abans-d’ahir) per recap­tar fons per a la inves­ti­gació de l’ELA, que por­tin 91.062 espec­ta­dors al Camp Nou i enviïn a 140 països del món el mis­satge del par­tit, que dues figu­res mun­di­als com Guar­di­ola i Xavi s’arre­man­guin per aju­dar... Però sobre­tot cal agrair a Juan Car­los Unzué, exju­ga­dor i extècnic del Barça, malalt d’ELA i alma mater del par­tit, la lliçó de vida que ens dona a tots, el coratge amb què con­viu amb la malal­tia, el lide­ratge i espe­rit de lluita amb què pres­si­ona els res­pon­sa­bles polítics i esbomba la neces­si­tat de recur­sos per a la inves­ti­gació i l’atenció als malalts, i tot això sense per­dre el som­riure que sem­pre l’ha acom­pa­nyat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.